Escrits amb els dits

Divendres ens sorprenia una mica a tots saber que fins i tot en les enquestes que cuina l’Estat espanyol l’opció de la independència del nostre país és la preferida per més catalans. La idea que a Catalunya el sobiranisme creix i és majoritari no és pas només una impressió demoscòpica, sinó que té una objectiva majoria parlamentària sortida de les eleccions del 25 de novembre. Tenint en compte que el baròmetre autonòmic del CIS va ser elaborat el setembre del 2012, dos mesos abans dels comicis catalans i en plena eufòria postdiada, s’expliquen moltes coses sobre la guerra bruta desplegada per l’Estat destinada a desestabilitzar la campanya electoral a casa nostra. Aritmèticament no ho van aconseguir, però déu n’hi do com van xarbotar les previsions inicials. De totes maneres, a l’hora de demostrar que Catalunya i Espanya són realitats força diferents, la dada més rellevant de l’enquesta no és constatar que hi ha més independentistes que mai, sinó comprovar amb estupor com a l’Estat les institucions més respectades són l’exèrcit i la Guàrdia Civil, i que hi ha un desig creixent de la ciutadania d’aprimar l’estat autonòmic fins a la centralització total. Sembla clar, doncs, que en aquest mirall estadístic no hi veiem pas reflectits els catalans, que ja fa mesos que hem desconnectat de la realitat espanyola i que, si encara hi tenim algun interès, és perquè estem estacats a la seva deriva econòmica i som consumits per la depredació fiscal que ens xucla la sang. D’espanyols ja fa temps que en som ben poc. Ara cal adequar la situació política a la realitat que mostren urnes pròpies i enquestes alienes. (Publicat a El Punt Avui el 6 de maig de 2013)