Escrits amb els dits

El mundial de natació de Barcelona 2013 serà recordat, al marge de les merescudíssimes fites natatòries que s’hi assoleixin, pel memorable castell aquatic realitzat durant la cerimònia inaugural, un exemple especialment brillant de com la creativitat i les arrels són perfectament combinables, i alhora aquesta cita també figurarà en els annals de la infàmia anticatalana, després que el número 2 de la Marca España i presumpte membre del cos diplomàtic espanyol, tema relacionat, ens va dedicar una manyaga a can Twitter que deia exactament, i ho deixo en l’idioma original que fa més impacte: “Catalanes de mierda. No se merecen nada.” L’home, funcionari d’alt rang del país dels desapassionats no-nacionalistes, no va poder suportar la sobirana xiulada que va rebre l’himne espanyol a la piscina del Sant Jordi. La Marca España humiliada pels habitants de l’antigua Marca Hispànica, que no seria exactament el mateix. No cal fer-ne més sang, ni donar-hi més importància perquè ja tenim prou experiència acumulada per saber que la frase “Catalanes de mierda. No se mercen nada” en el fons és la verbalització d’una manera d’actuar de l’Estat espanyol que fa anys que experimentem els catalans, via executiva, via legislativa, via judicial. Com es va demostrar, però, en l’acte inaugural de divendres, els catalans ja hem perdut la por. Ens hem tirat a la piscina per competir i ens mullem amb manifestacions, concerts, cadenes i també a les urnes, perquè no volem continuar vivint amb l’aigua al coll com els segons del castell que va emergir, potent, de l’aigua de la piscina. (Publicat a El Punt Avui el 22 de juliol de 2013)