Escrits amb els dits

m sembla que va ser Woody Allen que va afirmar que la realitat pot ser molt desagradable però que, malgrat tot, és l’únic lloc on és possible trobar un bon bistec. A partir d’ara, en aquest nostre món real sense terme mitjà, dividit entre gent que passa gana i personal amb sobrepès, hi podreu trobar no només bistecs bons sinó totalment artificials. Bistecs russos, per ser exactes, que és com en dèiem de l’hamburguesa abans que les multinacionals del menjar ràpid ens les portessin curiosament no pas de Rússia sinó dels Estats Units.
Haurem d’esperar encara una dècada per tal que es comercialitzi l’experiment de laboratori presentat fa un parell de dies, que permet obtenir carn de vedella sense necessitat ni de vedelles, ni haver-les d’engreixar, ni portar-les al sacrifici. N’hi ha prou amb el conreu de cèl·lules mare per tal d’obtenir un peça de carn perfectament mengívola, i ara no em poseu aquesta cara de fàstic perquè si sabéssim com s’engreixa segons quin bestiar encara faríeu ganyotes pitjors. En el cas dels ramaders s’entén que puguin mostrar-se alarmats, ja que l’invent els aboca a una època de vaques magres de conseqüències letals. La resta de mortals, vedelles incloses, ho hauríem de veure com un gran avenç. En resum, l’invent em suggereix tres consideracions:
1. Aquesta McClone en potència obre unes perspectives immenses pera a la mitigació de la fam al món.
2. Evitarà la càrrega contaminant associada a l’estabulació intensiva.
3. Si els pares de la no-criatura mengessin frankfurts habitualment, no afirmarien amb tanta rotunditat haver inventat la carn artificial. (Publicat a El Punt Avui el 6 d’agost de 2013)