Escrits amb els dits

El senyor Gabriel Ferrater, en el poema El mutilat, va descriure el període de l’any que enfila cap a la tardor i més enllà (de setembre a abril, que són els mesos que porten incorporada aquesta consonant) amb el conegut vers “vindran mesos amb erra”, que trobo especialment afortunat. No sé per què, suposo que a causa d’una certa mitomania ferrateriana, procuro rellegir aquest poema cada vegada que enfilem la segona quinzena d’agost, l’últim sense erra.
Enguany, tanmateix, l’arribada dels mesos amb erra em suggereix imatges més prosaiques que no pas poètiques. Perquè és cert que vindran, com cada any, mesos amb erra; però, per exemple, portaran amb erra de reivindicació, amb la via catalana de l’Onze de Setembre. També vindran, temo, mesos amb erra de retallades, a finals d’octubre o principis de novembre, que és quan s’ha d’aprovar el pressupost català; tampoc faltarà l’erra de referèndum, la data del qual, per anar bé s’hauria d’anunciar no més tard del desembre.
Podríem continuar amb el gener, el febrer, el març i l’abril, que seran mesos amb erra de resistència, amb erra d’actituds resolutives, amb erra de reaccions prudents i de rearmament moral per a les europees, el primer assalt fins a cert punt plebiscitari pel dret a decidir. S’acosten, com es pot comprovar, mesos amb moltes i moltes erres, i haurem d’anar alerta per no estrompassar i que al final de tot el recorregut no hi trobem només erres de rendició, renúncia i resignació, fins ara les tradicionals virtuts teologals invertides del catalanisme hi hagués o no hi hagués erres als mesos, als dies i als anys. (Publicat a El Punt Avui el 18 d’agost de 2013)