Escrits amb els dits

Ignoro on ha passat les vacances la senyora Sánchez, però haig de confessar que ja l’enyorava una mica. Aquesta manera de vociferar que té tan escandalosa, aquest to de tertuliana de televisió escombraria, aquesta falta absoluta de sentit de la mesura i el seu desconeixement creixent del que passa a Catalunya, desconeixement no pas fruit de la ignorància sinó de la resistència a obrir els ulls, tot plegat ens aporta una mica més de llum al procés cap a la independència del nostre país. Probablement els organitzadors de la Via Catalana van obrir ahir alguna ampolla de cava i van fer una mica de ballarusca en tornar a sentir la veu agressiva de la senyora Sánchez dient pestes de l’independentisme i anunciant que se sumarà a la cadena reaccionària que pretén anar a buscar brega a la Sagrada Família per veure si es rifa alguna hòstia, cosa que no aconseguiran perquè tenim més seny que ells. No ho he calculat científicament, però intueixo que cada cop que la senyora Sánchez obre la boca hi ha un miler de catalans més que s’inscriuen en la via per la independència. Vinga doncs! Convidem-la a totes les tertúlies, a tots els programes, pengem-ne els vídeos a can Youtube i fem-ho circular per les xarxes socials, i no caldrà patir més per la falta de gent en alguns trams. Ep, i si no n’hi ha prou amb la senyora Sánchez, acostem la carxofa al senyor Millo, que també es mor de ganes de bramar. I als senyors Rivera, Navarro i Cañas. No cal preocupar-se. Si faltés un mes més per a la Diada, amb aquest cor de la ràbia podríem fer una cadena de pujada i una altra de baixada. Garlin, garlin, senyora Sánchez i companyia, que ho fan molt bé. (Publicat a El Punt Avui el 27 d’agost de 2013)