La setmana dels “Jojahodeia”
13 octubre 2014 per Carles Ribera
ser independentista en aquest país i creure que encara hi ha possibilitats que tot surti bé té un mèrit indiscutible. Un independentista es desperta cada dia, sintonitza les principals emissores de ràdio catalanes, o el matinal de la televisió nacional, i hi troba, com sol passar cada dia des de temps immemorials, una immensa majoria de tertulians que diuen que això no anirà bé. El concepte això és el procés sobiranista en els seus diferents estadis. Si anem a la fonoteca, o a la videoteca, i hi afegim l’hemeroteca d’algun gratuït d’avantguarda, si repassem els últims anys d’opinadors mainstream a Catalunya, comprovarem que això no havia d’anar bé abans de la manifestació de la Diada del 2012. Això no havia d’anar bé després de les eleccions en què Mas no va treure tants diputats com esperava. Això no havia d’anar bé quan s’estava negociant la Declaració de Sobirania. Això no havia d’anar bé quan els beneits de l’ANC volien fer una Via Catalana de punta a punta del país. Això no havia d’anar bé quan calia pactar una data i una pregunta. Això no havia d’anar bé quan es volia omplir la Diagonal i la Gran Via. Això no havia d’anar bé quan s’havia d’aprovar la llei de consultes. Per a la majoria d’analistes influents res d’això no havia d’anar bé. Però tot ha anat bé. Fins ara.
Ja fa dies que escoltem encara amb més insistència que això no anirà bé. Hi discrepo. D’entrada, el fet que senyors i senyores d’ICV-EUiA, la CUP, Unió, ERC i CDC, que ideològicament s’assemblen com un ou i una castanya, i que quan entren en una sala d’allò que tenen ganes és de dir-se el nom del porc i buidar-se els ulls com passa en qualsevol país normal entre forces rivals, d’entrada que aquests senyors i senyores faci dos anys que generen consensos inaudits vol dir que això ja és anar bé. Hi ha una tropa que espera neguitosa que tot fracassi per proclamar allò que els bull a la gargamella: “Jo ja ho deia.” Aquesta setmana veurem si continuem sent el país de derrotistes on sempre guanyen els jojahodeia. Jo dic que no. Si més no per evitar la temptació de dir “jo ja ho deia”.
(Publicat a El Punt Avui el 13 d’octubre de 2014)
