Escrits amb els dits

La demostració del municipalisme català d’aquests últims dies no és només una prova del compromís del territori amb el procés sinó que, de passada, aporta algunes pistes sobre com poden anar les eleccions municipals. Previstes per al maig vinent, semblen encara lluny, i més tenint en compte la incertesa actual. Això no obstant, l’ombra dels comicis locals ha planat d’una manera indiscutible per les sales de plens dels ajuntaments de pobles, viles i ciutats del país. En primer lloc, l’alè de les urnes municipals ha portat molts regidors del PSC a votar mocions en favor de la consulta o, si més no, a abstenir-se per no obstaculitzar-ne l’aprovació. Una actitud que contravé les directrius (si és que des del barceloní carrer Nicaragua s’envien consignes intel·ligibles) de la direcció del PSC. Un comportament, però, que representa l’últim intent dels socialistes per mantenir-se connectats al territori i a una ciutadania que majoritàriament està molt allunyada de les posicions oficials del socialisme català.
Algú podria acusar d’oportunistes i d’actuar per pura estratègia electoralista els regidors díscols d’aquest partit. Quan l’oportunisme o l’electoralisme consisteix a ajustar el programa a les necessitats o les demandes dels electors no hi ha oportunisme sinó sensibilitat política. Caldrà veure si el PSC podrà, tot i aquestes maniobres espontànies al territori, salvar els mobles als ajuntaments. Perquè l’altra gran conclusió que es pot extreure de la setmana que s’acaba de viure en el món local és que el sobiranisme, en bloc o cadascú sota les seves sigles, o decidint com fer-ho en funció de les possibilitats a cada lloc, pot fer uns resultats històrics que mostraran una Catalunya independent de facto.
Només el fracàs del procés actual pot espatllar aquesta marxa ascendent de l’independentisme. Però fins i tot depenent de com es fracassés, si aquest fracàs a curt termini no és ni una derrota, ni fruit de la renúncia, la porta a unes municipals amb flaire plebiscitària és inqüestionable.
(Publicat a El Punt Avui el 6 d’octubre de 2014)