Escrits amb els dits

Ara circula el rumor que el senyor Rajoy vol oferir el trasllat del Senat a Barcelona com a mostra de bona voluntat destinada a fer-nos passar aquesta dèria de voler marxar d’Espanya. Ho ha publicat la prestigiosa agència Bloomberg i el PSC-PSOE ha mossegat diligentment l’ham sumant-se a la proposta.
Hi estic d’acord. Cal explorar aquesta possibilitat de tercera via. Potser sóc un independentista tebi. Sobiranista fàcil de convèncer. Un botifler. Perquè confesso que votaria contra la independència si aquest trasllat del Senat anés en un paquet de mesures destinades a acontentar els catalans. El paquet hauria d’incloure, a més, el trasllat del Congrés dels Diputats. També caldria radicar a Barcelona la residència del president del govern i portar-hi tots els ministeris, especialment el d’Hisenda. Des de Barcelona, naturalment, es dissenyaria el finançament autonòmic, segons les lleis que aprovés el Parlament català. El TC, que tindria la seu a Catalunya (potser a Tarragona, per descentralitzar una mica), dirimiria les controvèrsies, amb la imparcialitat que atorgaria el fet que els seus representants fossin triats a dit per CiU, ERC i la CUP. Seria imprescindible, a més, que el Banc d’Espanya fos a Barcelona. Posats a fer, amb aquest ànim d’entesa, el català esdevindria idioma oficial i obligatori a tot l’Estat espanyol, especialment a l’ensenyament, la justícia, la tele i l’etiquetatge. Els Mossos es desplegarien a tot l’Estat en substitució de la Policía Nacional, el capità general dels exèrcits, si és que es decidís que cal exèrcit, seria el president de la Generalitat i les seleccions esportives desfilarien amb la senyera i abans dels partits sonaria Els Segadors.
No sé si em deixo res. Ah, sí. Com a mostra de bona voluntat recíproca, els catalans ens abstindríem de bombardejar Madrid cada cinquanta anys, per exemple, o els cediríem quadres del Museu del Prado, que naturalment tindria la seva seu al MNAC. I, sabeu què?, potser al cap de 300 anys els proposaríem que es quedessin el Senat. (Publicat a El Punt Avui el 27 de novembre de 2014)