Salvar el general Junqueras
1 desembre 2014 per Carles Ribera
Una frase per recordar: “En algun moment ha fet la sensació que volíem tenir la raó moral, i això ha estat un error.” La reflexió autocrítica la feia, en una entrevista publicada en aquest diari el desembre del 2010, l’aleshores líder d’Esquerra, Joan Puigcercós. Les eleccions que havien tingut lloc unes setmanes abans havien enfonsat els republicans.
Només dos anys després d’aquella patacada ERC recuperava un lloc preferent en la política catalana sota un lideratge nou, aparcant les velles lluites caïnites i enretirant els responsables de la desfeta. Oriol Junqueras i Marta Rovira han aconseguit, o ha semblat que aconseguien, la qual cosa ja és important, convertir ERC en una formació de lideratge sòlid i, encara més remarcable, amb sensació de disciplina interna i harmonia coral.
A cals republicans tot ha estat anant com una seda mentre han pogut defensar el paper de guardians de les essències independentistes, de garantia que el procés no descarrilaria per la tebior de Mas. N’estaven tan segurs, del seu paper, s’han tornat a creure tan fermament en possessió de la raó moral, que han pecat d’excés de confiança fins al punt de no adonar-se que el tebi de Mas resulta que era un murri i els ha avançat pel flanc que menys esperaven, el de la independència. Carai.
És per això que fa setmanes que veiem el líder de l’independentisme de soca-rel encarant amb el cap cot, els peus arrossegant i posat de barrufet rondinaire, el moment decisiu que tantes generacions d’independentistes hem estat esperant. Sigui quin sigui el full de ruta que presenti demà Junqueras, hi ha una qüestió d’actitud molt més inquietant. Vagin junts o separats, tant Mas com Junqueras són peces fonamentals en aquest procés. La sintonia ha de tornar i ha de tornar aviat. Seria saludable deixar que tot fluís i tornés a lloc sense que ningú empenyés, ni des de fora, amb l’artilleria mediàtica habitual, ni des de dins, amb aquella sensació de nit dels morts vivents que ja s’ensuma a ERC si l’Oriol i companyia acaben catxant. (Publicat a El Punt Avui l’1 de desembre de 2014)
