Escrits amb els dits

Abdal·là Ibn Almuqaffa va ser un intel·lectual d’origen persa que va viure bona part de la seva vida a la ciutat de Bàssora, a mitjan del segle VIII. És considerat autor fundacional de la literatura àrab i, entre la seva prolífica producció, ha llegat un llibre imprescindible per a la politologia, Ètica i educació per a governants. Considerat l’equivalent islàmic a El Príncep, de Maquiavel, el tractat d’Ibn Almuqaffa té des d’aquest estiu una traducció al català editada per Angle Editorial i signada per Margarida Castells Criballés.
El volum, salvant els anacronismes naturals per a un lector del segle XXI, conté ensenyances absolutament perennes, que són les que converteixen un llibre en un clàssic. Alguns consells serien de perfecta aplicació a la política catalana actual, especialment els que parlen de paciència, covardia i temeritat. Un exemple: “La paciència més lloable resideix en la capacitat de l’home per dominar la seva naturalesa, en l’aptitud de fer front a les situacions complicades, en el manteniment del cap fred davant les contrarietats, en la justa mesura del raonament, en el control de la còlera, en la fermesa de l’actitud, en l’acarament de les dificultats tot esperant treure’n lliçons profitoses.” Un discurs així el podria
subscriure qualsevol dirigent sobiranista en aquests moments que s’acosta l’hora de la veritat catalana, en la qual serà necessària una mobilització total entre la ciutadana però alhora una serenitat màxima entre els polítics.
Un altre consell del savi de Bàssora: “La covardia és fatal, mes la temeritat és nefasta (…) Entre els morts en combat, quins són els més nombrosos? Els que s’han llançat en primera fila o els que han sigut batuts en retirada? Entre uns i altres, la quantitat és equiparable. (…) Per prevenir els resultats nefastos de determinades iniciatives, cal acudir a una virtut anomenada prudència.”
Sàvies instruccions, en aquest estiu de tants núvols sobre el procés. (Publicat a El Punt Avui el 15 d’agost de 2014)