Posi un independent a la llista
15 desembre 2014 per Carles Ribera
Ara que s’acosten eleccions, siguin plebiscitàries, siguin municipals, siguin generals, siguin una rere l’altra, començaran a sortir de sota les pedres. Tots els partits n’incorporaran un bon grapat, especialment si s’acaben fent llistes sense sigles, com per fer l’efecte que estan lluny dels caus sectaris i els vedats tancats de la partitocràcia. Els escollits, circumspectes, amb cara de no haver trencat cap plat, marcaran una perceptible distància respecte de l’ortodòxia militant.
Em refereixo als independents.
De tot el procés engegat, més que patir per si junts o separats, més que frisar per quan votarem, el que més em neguiteja és el desembarcament massiu del que ara es coneix com a societat civil. No els he entès mai, els independents. Comprenc les persones a les quals fa ànsia militar en un partit polític. Però se’m fa difícil concebre com algú pot presentar-se sota un paraigua i, alhora, evidenciar un grau de desconfiança tan alt, una prevenció tan extrema, respecte de l’organització que apadrina la plataforma electoral on s’enfila. Mentre als partits hi hagi la possibilitat, definida per paraules tan genuïnament catalanes, de “desapuntar-se” o “desfer-se’n”, costa d’entendre com és que algú que té interès a presentar-se a les eleccions no es pot fer militant. Si un partit presenta algú amb el qual ha establert una relació de complicitat tan dèbil que no es pot ni treure el carnet, què voleu que us digui. En un moment històric en què caldrà cohesió interna per resistir, hi ha el risc que el Parlament sigui un caos d’egos incontrolables i figures amb molt predicament individual però poca tirada a la disciplina de grup. Com a humil votant preferiria tenir certa seguretat que no votaré una llista on al cap de quatre dies tot plegat sigui un guirigall de personalismes, tants caps, tants barrets, ciris trencats i culs de mal seure. Sé que vaig a contracorrent de la desafecció partidista, però si als partits ja costa mantenir la gent a rega, imagineu-vos el que pot passar amb una tropa gaire gran d’independents. (Publicat el 15 de desembre a El Punt Avui)
