Escrits amb els dits

Jo no sé qui escriu els discursos al rei d’Espanya però el d’ahir sembla fet per algú amb un macabre sentit de l’humor, d’un humor negre tan recargolat que si no va generar la hilaritat generalitzada de la claca monàrquica catalana de Foment és perquè els assistents a l’acte o eren massa llagoters o, confiem que la majoria, prou educats per no riure’s d’un parlament fet amb la solemnitat que pertocava.
No val la pena entrar a valorar l’enèsim bla, bla, bla sobre la unitat d’Espanya i i tota la retòrica immobilista del constitucionalisme hispà. El que resulta realment curiós de l’al·locució és la referència al seny que va fer don Felip. No només és previsible com a campió del tòpic que és un rei, sinó que mai no pot ser criticable perquè és un dels valors més preuats d’un poble que, per exemple, vol marxar d’Espanya aplicant un assenyat sentit de la supervivència nacional. El que resulta còmic és que el Borbó citi el general Prim com a exemple de seny. Quan el rei es posa a la boca el nom del general Prim, ja sap de qui parla? Perquè citar Prim és referir-se a un conspirador compulsiu que va encadenar exilis, contubernis, retorns, condemnes i enfrontaments civils i militars durant pràcticament tota la seva carrera política. Citar Prim és mencionar el responsable d’un d’aquells criminals bombardejos periòdics a Barcelona que molts dirigents espanyols han declarat que haurien de ser reglamentaris cada cinquanta anys. També deu saber el rei que aquest assenyat general és recordat al Marroc per la seva crueltat en les campanyes nord-africanes. (Publicat a El Punt Avui el 12 de desembre del 2014)