Escrits amb els dits

El lingüista i traductor Pau Vidal ha escrit un llibre amb un títol provocador, El bilingüisme mata, que alerta sobre el risc terminal per al català si persisteix aquest règim de coexistència demogràficament desigual i de subordinació legal que algunes veus (veus que també parlen en català) sembla que volen mantenir en el futur estat català per tal de no esvalotar el galliner (o potser hauria de dir tenir la festa en pau per fer-ho més comprensible per als usuaris del català que es parla pel carrer), és a dir, comprant un estat a canvi de vendre’s una llengua. Bé, si fos venuda encara podríem dir que hi hauríem guanyat alguna cosa, però ni això, a canvi d’un estat, si convé la regalarem, la llengua.
Els arguments de sociolingüista de Vidal són enraonats, plausibles i van contra el corrent actual de mossegar-se la llengua fins a l’amputació.
Només cal fer cap al carrer per sentir ja no pas la poca gent que enraona català sinó quants dels enraonadors el parlen amb prou dignitat per poder destriar-lo de l’idioma patri cooficial. No cal fixar-se molt ni ser cap lumbrera per donar-se que l’enfermetat realment està. Fent una ullada, hi ha suficient per detectar que estem fent calcs que amb un cop d’ull n’hi hauria prou per saber que ja els tenim en el nostre idioma. Al tanto, i això per no parlar dels verbs que es tornen reflexius a l’hora de dir que s’han caigut uns quants pronoms febles. I què dir de al ús de al apòstrof, que també va baixant, perdó, descendint. Pués buenu, què s’hi va a fer! Tot el món sap (els integristes escriurien tothom) que llingüísticament tenim que ser integradors hasta el punt de garantitzar un model moldejable per permitir que si dos petits (‘mainades’ no, que fa massa catalanesc) s’encontren als columpis no se peguin perquè un no entén cap cosa (res de dir ‘res’) del que li l’ho diu l’altre i ja la tenim liada. Venga, que no està el horno para bollos per andar-se amb gilipollades, amb la crisis que hi ha. Senyor Pau Vidal, no hi ha que ser tan aiguafestes, joder! (Publicat a El Punt Avui el 23 de febrer de 2015)