Escrits amb els dits

La decisió d’ICV de mantenir la submissió de Catalunya a Espanya (que és allò que acaba sent qualsevol relació amb Espanya que no sigui per mitjà d’un ministeri d’afers estrangers) pot ser discutible però no pas incomprensible. Criticar és infinitament més senzill i gratuït que ser d’Iniciativa i haver hagut de prendre una decisió d’aquest abast. No cal ni estar-hi d’acord per entendre-ho. N’hi ha prou de conèixer quina és l’evolució històrica i el paper de confluència d’identitats que ha construït i consolidat el seu electorat tradicional i definit el seu perfil ideològic ambivalent, que no pas ambigu, davant del seu votant potencial.
És, però, en un moment de caixa o faixa, quan el que cal és decidir entre la supervivència com a país o la desintegració en un estat intolerant i intolerable tant des de la dreta com des de l’esquerra com des del mig, quan Iniciativa s’ha anat bloquejant, perquè no ha decidit a temps quin era el pitjor risc, si desconnectar de l’independentisme per mantenir el vot que prioritza exclusivament les qüestions socials, o perdre l’ala social no catalanista sumant-se al corrent sobiranista avui central de la política catalana. La incertesa i la incomoditat evident d’alguns dirigents ha durat mesos perquè el dilema era fenomenal. Aquest estat de dubte s’ha allargat tant que la formació d’Herrera i Camats al final ha hagut d’escollir entre unes possibilitats cap de les quals era la bona. Desconnectant del sobiranisme, les fugues cap a altres partits, o simplement la deserció, ja s’està veient que seran inevitables, però això no salvarà pas el vot més socialment radical i poc identitari, que ja fa temps que ha considerat altres alternatives. El drama a Iniciativa (que no superaran pas abraçant-se als rivals que els parasitaran fins que no els necessitin) és que tot allò que pot oferir a la ciutadania ja n’hi ha d’altres que ho ofereixen, més federalistes, més d’esquerres, més radicals, més progressistes espanyols. En política, si hi ha res més letal que prendre una mala decisió és tardar massa a decidir-se. I a ICV, més que prendre una mala decisió, l’han pres tard. (Publicat a El Punt Avui el 5 de març de 2015)