L’Assemblea, a les portes del seu futur
17 febrer 2015 per Carles Ribera
L’Assemblea Nacional Catalana, pal de paller civil de la revolució democrà tica catalana per la independència, celebrarà el 12 d’abril a Lleida l’assemblea general ordinà ria i, un mà xim d’un mes després, les eleccions per renovar la direcció. En espera de conèixer més dades sobre el pla d’acció fins al 27-S, el cert és que aquesta entitat entra en una fase molt sensible de la seva història. Després d’una intensa activitat durant la seva curta existència, amb un balanç que només es pot qualificar d’èxit rotund, ara toca renovar els cà rrecs i fer-ho en un moment especialment complex per les circumstà ncies que viu el procés, a les portes d’una cursa electoral que està destinada a ser la més important de la història recent.
L’ANC ha gestionat fins ara de manera altament satisfactòria la confluència de sensibilitats, ideologies i opinions diferents que tenien prà cticament com a únic nexe comú la convicció compartida que a Catalunya qualsevol projecte de regeneració implica assolir una independència sense la qual el paÃs quedarà definitivament esclafat per la incomprensió ideològica i l’agressivitat polÃtica d’un Estat espanyol del qual la ciutadania catalana ja no espera res perquè res positiu no se’n pot esperar. Aquesta estratègia de blindar les coincidències estratègiques i aïllar-les de les discrepà ncies programà tiques per poder avançar en l’objectiu principal ha estat clara i ho ha estat grà cies a un lideratge clar que ha estat en bona part possible per la generositat de tota la cúpula de l’organització. L’ANC ha funcionat perquè tothom en aquesta organització ha posat fins ara al davant la necessitat imperiosa que funcioni. Aquest és el camà marcat, del qual caldria no desviar-se. (Publicat a El Punt Avui el 17 de febrer de 2015)