Escrits amb els dits

Caldria un Curs de filosofia en sis hores i quart (Witold Gombrowicz), o Una escletxa de llum (Andrea Camilleri) per poder pair el Gran cabaret (David Grossman) espanyol que El llarg procés (Jordi Amat) que vam iniciar fa més d’Un any i mig (Sílvia Soler) no acabi amb Gent que tu coneixes (M. Mercè Cuartiella) en el Presidi Major (Josep Gironès) en qualitat de La víctima (Saul Bellow) d’El gran inquisidor (Miquel Fañanàs).
Algú com tu (Xavier Bosch) segur que sap que L’experiment (Josep Maria Muñoz Pujol) no el fem per la Puta Pasta (Emili Bayo) ni per protegir Jordi Pujol, la gran família (Maiol Roger) sinó que pensem que tothom té 100 motius per ser independentista (Roger Buch) i que L’encaix impossible (Pere Bosch/Andreu Mas) fa que hi hagi Coses que no podem evitar (Verònica Sánchez Orpella). Sabem que hi ha Guerra bruta i discurs de la por (Eugeni Casanova) i que cal Màxima discreció (Vicent Sáez) per no caure en La trampa (Teresa Juvé) i evitar un Ball de bastons (Edgar Illas) o que algú cridi Cremeu Barcelona! (Guillem Martí).
El joc seriós (Hjalmar Söderberg) no respon pas a Ordres Sagrades (Benjamin Black) ni a pensar que Estem ben trastocats (Karen Joy Fowler) ni siguem uns Locus (Antoni Gual), sinó a una Metamorfosi (Franz Kafka) que vol arribar a La fi dels secrets (Miquel Esteve) per aconseguir La llei dels justos (Chufo Lloréns). Ben aviat farem Escac a l’Estat (Pere Martí) i enviarem Ambaixadors catalans a Madrid (Antoni Muñoz i Josep Catà) gràcies a La força per canviar les coses (Arcadi Oliveres i Itziar González).
I si resulta que els Ocellons (Anaïs Nin) espanyols o La banda de Berlín (Ernst Haffner) ens diuen Esborraràs les teves petjades (Xevi Sala) Quan tornem a casa (Núria Gago) Les incerteses (Jaume Cabré) ens mantindran Revoltats (Oriol Junqueras/Justo Molinero) perquè per més que ens puguin deixar Les ànimes batudes (Jaume Barrull) sabem que, tard o d’hora També això passarà (Milena Busquets). (Publicat a El Punt Avui el 23 d’abril de 2015)