Escrits amb els dits

En els pròxims dies finalitza el termini per tancar i presentar les llistes per a les eleccions municipals que se celebren el 24 de maig. Milers i milers de ciutadans seran enrolats en alguna de les candidatures que concorreran en els 947 municipis que hi ha al nostre país. No hi ha prou pedra a Catalunya per fer-los un monument a cada un, tot i que se’l mereixen.
Embolicar-se en la política municipal, avui dia, és un sacrifici que cal valorar. Segurament alguns ho fan per interès purament arribista, o per mirar d’aprofitar-se’n personalment, tot i que la gran, la immensa majoria, hi són per vocació de servei, per ganes d’implicar-se, alguns amb una punta de megalomania, altres amb simple ingenuïtat. Tot un exemple de ciutadania. A canvi de quatre anys amb més maldecaps que no pas gratificacions, bona part d’aquests conciutadans que donen la cara rebran crítiques o recels per part dels veïns, en uns moments en què la política està desprestigiada i els seus protagonistes sota sospita permanent.
En temps d’individualisme i en una situació econòmica poc oportuna per al lluïment, presentar-se a unes eleccions municipals és un acte de coratge, valentia, temeritat i compromís.
És per això que cal tenir un respecte i una admiració absoluta per tots els candidats a alcaldes i regidors. Per a tots, siguin quines siguin les sigles que els emparin. L’ofici de periodista obliga a criticar els polítics quan toca, amb arguments més o menys sòlids. Però cap articulista responsable i amb consciència cívica pot qüestionar la política, i menys la local, com a activitat necessària i abonar el descrèdit del servei públic, imprescindible per a la nostra democràcia. Cada quatre anys, quan s’acosten les municipals, procuro donar les gràcies per escrit a aquest exèrcit d’herois de la quotidianitat. (Publicat a El Punt Avui el 13 d’abril de 2015)