Escrits amb els dits

Han estat un temps mirant cap a una altra banda, pensant-se que aquí ja havien acabat la feina perquè on hi hagi uns amics que es barallen i es tirin els plats pel cap els enemics ja poden retirar-se confiats i segurs de la victòria. Amb la guàrdia baixa en el front català, els benvolguts dirigents espanyols s’han dedicat més a preocupar-se per l’emergència de Podemos, amb una visió estratègica, com sempre, tan encertada que de moment el nan que els està creixent més és el de Ciudadanos, aquest partit de centredretaesquerra que té Marx com a principal referent, ep, aquell Marx, Groucho, que deia que tenia uns principis però si no eren convincents en podia tenir uns altres. El pitjor malson per a un espanyol de dretes deu ser que li foti el lloc d’espanyol de dretes un senyor com Rivera, que per més espanyol que es proclami no es pot treure de sobre la llufa de català. En fi, que així hem anat passant, discretament, de tant en tant retopant amb una enquesta intentant mostrar que l’independentisme va de baixa tot i que ni cuinant-les una setmana l’han fet baixar de la majoria absoluta.
Passada la letargia hivernal del procés, que després de tants mesos i mesos de tensió i activitat desenfrenada necessitava una mica de descompressió i esbravament, que tothom tornés a lloc i que alguns quedessin descol·locats, n’hi ha hagut prou amb un full de ruta engiponat amb penes i treballs (que, ben mirat, fa passar el carro de la independència davant dels bous del 27-S on cal guanyar-la) perquè a Madrid es tornin a activar totes les alarmes i el senyor president dels espanyols desplegui el seu argumentari neofranquista de la unitat de destí en l’universal, rescatant del calaix del castellà més enravenat el mot sino, que és el que va pronunciar don Mariano amb tota la pompa, solemnitat i carrincloneria de registrador de la propietat.
Ja hi tornem a ser, doncs. Les rodes tornen a girar, la ruta torna a seguir el full i la prosòdia prepotent anticatalana aportarà la motivació que pugui faltar. Tornem-hi, que no ha estat res. (Publicat a El Punt Avui el 2 d’abril de 2015)