Don Gaudencio de Perpinyà
4 maig 2015 per Carles Ribera
El company d’aquest diari a l’altra banda de les Alberes, Aleix Renyé, explicava fa uns dies que el cònsol d’Espanya a Perpinyà, de nom Gaudencio Villas García, havia demanat, durant un debat públic, canviar la marca turística que fa uns quants anys que utilitzen a la capital del Rosselló, que és “Perpinyà la catalana”, per la de “Perpignan la française”. Segons l’il·lustre diplomàtic del graciós regne espanyol, per definir-lo d’alguna manera, el lema proposat respondria millor a la ubicació de la ciutat. “Qui vol visitar Catalunya va a Barcelona, no a Perpinyà”, opina aquest indocumentat representant d’Espanya que no deu saber que, al marge de la cultura i la política (en què possiblement molts perpinyanesos pensen com el cònsol), Perpinyà és una ciutat històricament i geogràficament tan catalana com ho poden ser l’Hospitalet de Llobregat i Vilajuïga. Si no ho hagués estat, de catalana, ben segur que la monarquia dels Àustria, que regnava a Catalunya fa tres segles i mig, no l’hauria pogut cedir a França.
El cas de Perpinyà en particular i de la Catalunya del Nord en general és un dels misteris més insondables de l’imperialisme espanyol. Ni els més recalcitrants defensors de l’espanyolitat de Catalunya han tingut mai el més mínim interès a reivindicar el retorn a la madre patria d’aquelles comarques escapçades fa una mica més de 350 anys. L’últim exemple, el susdit cònsol espanyol a la plaça, que va remarcar la francesitat perpinyanesa com el garçon de la patrie més abrandat.
Potser Don Gaudencio creu que no val la pena reclamar bocinets d’un principat associat a uns monarques que regnaven en territoris tan diversos com els Països Baixos, Portugal, Sicília i les Antilles, una de tantes porcions d’imperi perdut. Una hipòtesi poc plausible. Només cal imaginar el bo de Gaudencio de cònsol a Gibraltar defensant el lema “Gibraltar, british overseas”, perquè, coi, qui vol visitar Espanya, va a Madrid, no pas a Gibraltar. Impensable. Sota pell de xai diplomàtica s’amaga, un cop més, el llop anticatalà. (Publicat a El Punt Avui el 4 de maig de 2015)
