Escrits amb els dits

Ahir vaig veure un telenotícies d’aquesta televisió que normalitza el català amb almenys un cinquanta per cent de la gent que hi surt parlant en castellà i em va sorprendre (bé, per dir-ho d’alguna manera, perquè la capacitat de sorprendre’s va minvant amb el temps i l’experiència, en casos com aquest), em va sorprendre, deia, el tractament que van fer del debat que hi va haver al Congrés dels Diputats sobre ara no em dieu ben bé què, perquè el tema és el de menys per al cas que m’ocupa. El que em va cridar l’atenció va ser que, ordenadament, el muntatge de la notícia oferia un tall de la intervenció de tots els grups polítics amb representació a Catalunya (PSOE, PP, CIU, ERC i ICV) amb els seus diputats corresponents parlant des de la tribuna d’oradors. Però, tatatxin, tatatxin, la informació es va acabar amb el tall de veu d’un diputat del PSC a peu de carrer dient-hi la seva. O sigui, que la notícia va incloure un tall de tots els partits i dos del PSOE. Suposo que el criteri és que com que el PSC no té grup parlamentari i no pot parlar des de la tribuna d’oradors, li reserven un espai a banda perquè s’expliquin. Curiós. Curiós perquè si el PSC no té grup parlamentari  i no vol pujar amb veu  pròpia  a la tribuna d’oradors del Congrés dels Diputats és perquè ells mateixos hi renuncien. És a dir, no hi renuncien sinó que consideren que la seva veu és la del PSOE. Per què, doncs, TV3 ha de tractar al PSC de manera privilegiada quan el mateix PSOE de Catalunya hi renuncia? Deu ser que a l’hora de xupar càmera, el llautò es veu amb més lluentor que mai.