Escrits amb els dits

Si ens hem de creure que les consultes independentistes de diumenge són una cosa seriosa, i jo m’ho crec, demà en teoria és el dia de reflexió abans del referèndum. Una jornada habitual en tot sistema democràtic avançat, on les votacions i les eleccions i tots els actes de participació popular s’organitzen amb un calendari perfectament pautat i amb garanties de netedat, transparència i legitimitat. La pruïja dels impulsors de la moguda de demà, i de les que vindran, garanteix un acte modèlic dintre dels marges de l’alegalitat en què, obligats per la insensibilitat de la política oficial, ens hem vist obligats a moure’ns tots plegats, els que ho munten, els que votaran diumenge i els que ho farem més endavant. Demà, com deia, és una jornada de reflexió. Que, ben mirat, ens podríem estalviar perquè durant els últims 300 anys hem tingut temps de sobres per reflexionar i esvair tots els dubtes sobre la necessitat de votar per la independència de Catalunya. Si l’Estat espanyol us convida a cafè, un trist cafè aigualit per a tots, des d’aquest racó de paper de diari un servidor us invita, a tots els que us vingui de gust, a diumenge votar sí.