Escrits amb els dits

Si es fes una enquesta per trobar la personalitat política catalana més antipàtica Alícia Sánchez-Camacho quedaria entre les dues primeres. Encantada d’haver-se conegut, la diputada del PP mostra aquella personalitat torrencial dels que desborden autoestima. El posat saberut de la gent propulsada per la set de protagonisme. Un recitat d’alumna aplicada de manual de política […]

Llegir tot l'article »

Sempre he desconfiat de les persones armades. Fins i tot de les que van armades per assegurar, teòricament, el meu benestar. És una qüestió de principis. I de supervivència. Per això, en els fets de València, independentment de quines siguin les raons, tinc clar que, si hi ha un enemic, aquest és la policia. La […]

Llegir tot l'article »

Les protestes, en general, tenen èxit quan el nombre de ciutadans que no hi tenen res a perdre supera el de gent que encara tem perdre allò que té. A Catalunya, amb una quantitat de treballadors sense feina força esgarrifosa, la situació és lluny, tot i que cada cop menys, de la desesperació generalitzada. Fins […]

Llegir tot l'article »

Si afirmo que la realitat política catalana és extremadament complexa no us estic pas revelant cap veritat oculta. Hi ha moments, però, que la veta de la intel·ligibilitat es tensa fins a límits extraordinaris. Tenim un cordam molt elàstic, en aquest país, per bé que n’hi ha que temen, no sense motius, que algun dia […]

Llegir tot l'article »

Si les enquestes sobre l’hàbit de la lectura es fessin només a les andanes o parades del transport públic, probablement els índex sortirien esbiaixats a l’alça. En bus, metros i trens, hi trobes molta gent llegint. No diré pas tothom, ni de lluny. N’hi ha que escolten música, o la ràdio, amb aïllats del so […]

Llegir tot l'article »

El dramaturg Arthur Miller, en un llibret recomanable titulat La política i l’art d’actuar (editat en català per La Campana) va escriure que “els éssers humans, com va dir el poeta, no podem suportar gaire realitat, i l’art de la política n’és la millor prova.” L’art de la política i l’art de la ficció, per […]

Llegir tot l'article »

Un partit que aposta per subordinar-se a un altre té l’avantatge que mai acaba de perdre totalment i, en canvi, pot penjar-se la medalla de totes les victòries. Atribueixes derrotes als altres, com va passar el 20-N amb la patacada del PSC deguda, només faltaria, a la mala fama de ZP. Pots enfilar-te, també, al […]

Llegir tot l'article »

Un artista reivindicant subvencions ve a ser com un ocell reclamant una gàbia. Segurament hi ha arguments de democratització de l’accés a la cultura que fan necessari el subsidi cultural. Tanmateix, per principi els creadors haurien d’exigir no pas almoina sinó llibertat i defugir dogals respecte dels poders. Treballar sense servituds, naturalment, comporta el risc […]

Llegir tot l'article »

No he baixat mai il·legalment res d’internet que estigui protegit per drets d’autor. No negaré pas que algun col·lega m’ha fet algun cop a mans en un llapis de memòria capítols d’aquesta o aquella altra sèrie, o d’alguna pel·lícula que em va passar de llarg quan l’exhibien al cinema. Descàrregues que en bona part encara […]

Llegir tot l'article »

El pitjor d’un polític no és pas la ideologia més o menys discutible que pugui tenir sinó el grau de dogmatisme o de prejudici amb què aplica les seves idees quan en té oportunitat, és a dir, quan exerceix el poder. És el cas del ministres de Justícia dels espanyols (i dels catalans, per la […]

Llegir tot l'article »