 
| https://blogs.elpunt.cat/carlesribera |
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 11th, 2012 Comentaris tancats a Hollande a la catalana?
Els socialistes catalans ballen per un peu arran de la victòria de Monsieur Hollande a les presidencials franceses. Piquen de mans i s’hi emmirallen i ja es veuen tornant a remuntar a les enquestes i d’aquí a quatre dies entrant per la porta gran al Palau de la Generalitat. Fins aquí el conte de la […]
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 7th, 2012 Comentaris tancats a Generositat catalana
Un dia d’aquests la nostra estimada televisió pública organitza una jornada caritativa per lluitar contra la pobresa. Una marató, en diuen. Les maratons televisives per recollir fons tenen molt de predicament, a casa nostra. Som un poble conscienciat, solidari, responsable. Generós. Any rere any, la ciutadania d’aquest país desmenteix, contradiu i desmunta amb fets i […]
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 4th, 2012 Comentaris tancats a Peatges
Ara que La Caixa no m’escolta, us confessaré que vaig retirar-ne els diners quan l’entitat va anunciar que entrava a la Fundació Príncep de Girona. Quin coratge. Ara que els Mossos no miren, us diré que fa anys que porto el CAT a la matrícula tapant la inicial de l’Estat opressor. Que valent. Una altra: […]
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 1st, 2012 Comentaris tancats a Conclusions d’una cimera
La cimera de dimecres va marcar l’arrencada lenta d’un procés que ens durà al fracàs. Un fracàs a Madrid, que és la prèvia necessària d’obrir el camí cap a l’èxit de l’Estat propi. Si som realistes, hem de convenir que el consens resulta difícilment ampliable. D’entrada, ja n’hi ha. La negociació pel pacte fiscal parteix […]
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 1st, 2012 Comentaris tancats a Conclusions d’una cimera
La cimera de dimecres va marcar l’arrencada lenta d’un procés que ens durà al fracàs. Un fracàs a Madrid, que és la prèvia necessària d’obrir el camí cap a l’èxit de l’Estat propi. Si som realistes, hem de convenir que el consens resulta difícilment ampliable. D’entrada, ja n’hi ha. La negociació pel pacte fiscal parteix […]
Afegit a A la tres, País patit Data: abr. 30th, 2012 Comentaris tancats a La vida és dura, Pep
En un país en què la majoria patim per conservar la feina i altres perquè ja l’han perduda o perquè no n’han trobat mai, dir que plegues perquè estàs cansat sona, pel cap baix, estrany. És la sensació que vaig tenir en sentir Pep Guardiola comunicar la decisió de deixar el Barça, una notícia que […]
Afegit a A la tres, País patit Data: abr. 27th, 2012 Comentaris tancats a Autonomisme diferencial
El PP s’ha tret de la màniga a Catalunya un nou monstre de Frankenstein polític que ha batejat amb el nom d’“autonomisme diferencial”. Podria haver-ne dit “fet asimètric” o “federalisme constitucional” o “diferència autonòmica” o podria haver-ne dit “cul d’olla” perquè en realitat tot plegat no és altra cosa que un artefacte estrany per fer […]
Afegit a A la tres, País patit Data: abr. 20th, 2012 Comentaris tancats a La resposta és a la farmaciola
La medicina receptada pel ministeri per racionalitzar la sanitat és un xarop més amargant del compte, i la propina que hi afegirà la Generalitat carrega de raó tots aquells convençuts del fet que amb un estat, el català, ja en faríem prou, perquè si n’hem de tenir dos la broma ens surt molt cara. I […]
Afegit a A la tres, País patit Data: abr. 16th, 2012 Comentaris tancats a L’estat català, a pas d’elefant
Els lectors d’aquest diari estem tenint la sort durant aquests dies de poder gaudir de la interessant Crònica política de la República catalana, de Quim Torra. Una guia amena i documentada de les quatre jornades en què, fa vuitanta-un anys, el nostre país va viure una independència de facto de la qual mai no hem […]
Afegit a País patit, Presència Data: abr. 15th, 2012 Comentaris tancats a El futur del periodisme escrit (no és broma)
Els periodistes de premsa estem en crisi. El periodisme escrit també, però això no és tan important, perquè és una crisi evolutiva. Els que ens hi farem mal som els que anem arrossegant els peus tot proclamant jeremiades apocalíptiques o, si optem per la versió positiva, encomanant-nos compulsivament a qualsevol giny tecnològic que ens passi […]
