 
| https://blogs.elpunt.cat/carlesribera |
Afegit a A la tres, PaĂs patit Data: jul. 16th, 2012 Comentaris tancats a D’Andrea Fabra a Millán Astray
La història no transcorre mai a batzegades, encara que de vegades patim sotracs, sinĂł que Ă©s una imperceptible concatenaciĂł de fets i idees que va enllaçant el passat, present i futur en un ordit indestriable i perfectament coherent. Tots som fruit d’un abans i hem begut d’unes fonts o altres. AixĂ, la ja cèlebre frase […]
Afegit a A la tres, PaĂs patit Data: jul. 14th, 2012 Comentaris tancats a El rei, el que faltava pel duro
A l’esperpèntica tropa d’incompetents que comanda des de fa una mica mĂ©s de mig any l’Estat espanyol ahir s’hi va afegir el mĂ xim representant de la decadència d’un model de naciĂł d’opereta, d’un reialme de sainet, d’un quadre de vodevil de baixa estofa per on circulen desorientats una colla de personatges estrafolaris que fan caure […]
Afegit a A la tres, PaĂs patit Data: jul. 13th, 2012 Comentaris tancats a El Tour d’Artur
De la segona cimera sobre el pacte fiscal que es va celebrar ahir com a prèvia al debat el dia 25, es pot concloure que les coses sĂłn si fa no fa allĂ mateix, la qual cosa no Ă©s necessĂ riament negativa per als interessos del full de ruta marcats pel govern en la persecuciĂł d’un […]
Afegit a A la tres, PaĂs patit Data: jul. 7th, 2012 Comentaris tancats a Vosaltres sou rics?
Llegeixo al diari una entrevista de la periodista Mireia Rourera a Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i tambĂ© president dels rectors catalans, per tractar el polèmic cas de les taxes universitĂ ries. MĂ©s enllĂ dels interessants arguments tècnics sobre la qĂĽestiĂł, el senyor Grau fa una apreciaciĂł de carĂ cter mĂ©s […]
Afegit a A la tres, PaĂs patit Data: jul. 4th, 2012 Comentaris tancats a Sense berenar
La notĂcia de l’eliminaciĂł del berenar a les presons com a mesura d’estalvi Ă©s d’aquells temes que permet sucar-hi molt de pa, per bĂ© que l’à pat que se suprimeix sigui a tot estirar un iogurt o una fruita. Un camp obert a la demagògia barata des de totes bandes. A un extrem hi ha els […]
Afegit a A la tres, PaĂs patit Data: juny 15th, 2012 Comentaris tancats a Un any de l’helicòpter de Mas
Els ciutadans de Catalunya vam viure avui fa un any un dels episodis mĂ©s lamentables de la nostra història recent. El bloqueig infame del Parlament, seu de la sobirania popular, va marcar el punt d’inflexiĂł d’un moviment, el dels indignats, que va dilapidar la seva legitimitat amb una actuaciĂł intolerable des de qualsevol punt de […]
Afegit a A la tres, PaĂs patit Data: juny 13th, 2012 Comentaris tancats a Xiular l’himne
Que algĂş a Espanya s’hagi plantejat castigar tots aquells que xiulem l’himne de la seva naciĂł resulta força pintoresc. Prohibir xiular un himne que, d’entrada, no es pot cantar per la senzilla raĂł que no tĂ© lletra, en realitat Ă©s una arma repressiva de doble tall. Què de doble tall, Ă©s un bumerang que es […]
Afegit a A la tres, PaĂs patit Data: juny 12th, 2012 Comentaris tancats a Sort tenim de don Mariano
Si fins ara estĂ veu preocupats per la situaciĂł a l’Estat espanyol, des d’ahir suposo que encara ho esteu mĂ©s. No pas perquè Europa hagi decidit finalment que tocava fer el rescat. Això Ă©s mĂ©s aviat un alleujament, tot i el que ens espera, perquè almenys se’n cuidarĂ algĂş que hi entĂ©n. Els motius de preocupaciĂł […]
Afegit a A la tres, PaĂs patit Data: juny 8th, 2012 Comentaris tancats a L’ocell nacional de Catalunya
Si escric la paraula fringĂl·lid, a primer cop d’ull podrĂeu relacionar-la amb l’aficiĂł a una sèrie de televisiĂł o pensar en una afecciĂł de carĂ cter psicosexual. Si hi afegeixo noms com ara cadernera, pinsĂ comĂş, verdum o passerell, us estic donant mĂ©s pistes. SĂłn espècies voladores que pertanyen a la famĂlia dels fringĂl·lids. Ja em […]
Afegit a A la tres, PaĂs patit Data: juny 4th, 2012 Comentaris tancats a Una mĂ renta l’altra
Dec tenir dèficit d’atenciĂł televisiva perquè no aconsegueixo enganxar-me mai durant mĂ©s de dos o tres capĂtols a les sèries. N’hi ha algunes, però, que no em perdo perquè sĂłn obres mestres que mereixerien ser projectades en sales comercials i en pantalla gran. Mad men, per posar un exemple. Una filigrana. GuiĂł extraordinari, diĂ legs memorables. […]
