Escrits amb els dits

El bon depredador és aquell que no veus a venir fins que ja el tens a sobre. Pot semblar una frase extreta d’un documental del National Geographic però resulta indubtablement aplicable no només a felins, rèptils, rapinyaires, esquals i altres salvatgines sinó també al més aparentment civilitzat dels éssers que campen pel planeta: l’humà. Posem […]

Llegir tot l'article »

L’efervescència independentista fa una dècada ben bona que centra la política a casa nostra. Cada vegada amb més força. Però amb concreció política dispersa, confrontació partidista caïnita i un domini paralitzant de l’estratègia del tants caps tants barrets en què els catalans hem excel·lit històricament. S’han constituït plataformes, congressos, processos, moviments, crides. S’han organitzat manifestacions, […]

Llegir tot l'article »

Molts catòlics, havent llegit en aquest diari l’entrevista al bisbe de Solsona, Xavier Novell, deuen desitjar que no hi hagi vida eterna si més no per evitar-li a l’enyorat bisbe Deig el disgust de llegir, des del més enllà, les declaracions del seu successor. “No em considero catalanista (…) Si vostè vol saber si sóc […]

Llegir tot l'article »

El líder del PSC, Pere Navarro, va presentar dimecres un sorprenent full de ruta fiscal. La proposta no fa altra cosa que tibar al màxim les costures del catalanisme possibilista. Tota una gosadia, però, venint d’un PSC que fa temps que ha perdut el nord de la defensa dels interessos dels ciutadans de Catalunya al marge […]

Llegir tot l'article »

Si es fes una enquesta per trobar la personalitat política catalana més antipàtica Alícia Sánchez-Camacho quedaria entre les dues primeres. Encantada d’haver-se conegut, la diputada del PP mostra aquella personalitat torrencial dels que desborden autoestima. El posat saberut de la gent propulsada per la set de protagonisme. Un recitat d’alumna aplicada de manual de política […]

Llegir tot l'article »

Sempre he desconfiat de les persones armades. Fins i tot de les que van armades per assegurar, teòricament, el meu benestar. És una qüestió de principis. I de supervivència. Per això, en els fets de València, independentment de quines siguin les raons, tinc clar que, si hi ha un enemic, aquest és la policia. La […]

Llegir tot l'article »

Les protestes, en general, tenen èxit quan el nombre de ciutadans que no hi tenen res a perdre supera el de gent que encara tem perdre allò que té. A Catalunya, amb una quantitat de treballadors sense feina força esgarrifosa, la situació és lluny, tot i que cada cop menys, de la desesperació generalitzada. Fins […]

Llegir tot l'article »

Si afirmo que la realitat política catalana és extremadament complexa no us estic pas revelant cap veritat oculta. Hi ha moments, però, que la veta de la intel·ligibilitat es tensa fins a límits extraordinaris. Tenim un cordam molt elàstic, en aquest país, per bé que n’hi ha que temen, no sense motius, que algun dia […]

Llegir tot l'article »

Si les enquestes sobre l’hàbit de la lectura es fessin només a les andanes o parades del transport públic, probablement els índex sortirien esbiaixats a l’alça. En bus, metros i trens, hi trobes molta gent llegint. No diré pas tothom, ni de lluny. N’hi ha que escolten música, o la ràdio, amb aïllats del so […]

Llegir tot l'article »

El dramaturg Arthur Miller, en un llibret recomanable titulat La política i l’art d’actuar (editat en català per La Campana) va escriure que “els éssers humans, com va dir el poeta, no podem suportar gaire realitat, i l’art de la política n’és la millor prova.” L’art de la política i l’art de la ficció, per […]

Llegir tot l'article »