Quan escoltes una expressió com cul de bòtil, saps que estàs a Menorca… Els anglesos s’hi van passar cent anys a l’illa i aquesta és una d’aquelles frases que s’han quedat. Comparativament, només hi porto nou mesos vivint però com que hi vaig aterrar al gener, sembla que un agafa més mérit perquè hi va arribar amb l’hivern. Us diré que no. Menorca té un encant meravellós, hivern i estiu. Amb el fred i el vent resulta inspiradora, amb la calor i el bon temps, seductora. Ja ho anireu descobrint.
Sense cap més pretensió que fer d’observador 365 dies l’any de les coses de la vida que passen en aquesta illa del mediterrani, us dono la benvinguda. Teniu al capdamunt el far de l’Illa de l’aire on s’hi passegen les famoses sargantanes negres menorquines que per cert, encara no he anat a veure.
Parlant de telons, el Teatre Principal de Maó és el teatre més antic d’opera de tot l’Estat Espanyol.
