Resulta que no soc pas novell com blocaire encara que poc constant, tot s’ha de dir. Al 2007 vaig tenir la meva primera experiència amb “Els viatges d’en Baret” sorgits arràn d’un viatge a la India, territori colonitzat molts anys pels anglesos.
Em comentava el filòleg Jordi Carbonell aquest mes de juliol quan la Maria Coll em va demanar que l’entrevistés per la revista cultural Àmbit, que edita el Consell Insular de Menorca, que la segona meitat del segle XVIII i primera meitat del XIX serà el segle d’or de la literatura menorquina que el mateix Carbonell va anomenar en un article “el període menorquí de la literatura catalana”. Llavors era el moment del teatre d’autors com Leandro Fernandez de Moratín però a l’illa es parlava de Molière, de Racine o del dramaturg venecià Goldoni, i es traduïa, i s’adaptava aquest teatre. Menorca s’obria econòmicament al món, a tot el mediterrani i amb l’obertura econòmica, va venir l’obertura política i cultural.
Els anglesos van respectar molt l’idioma i van permetre que el menorquí continués siguent la llengua literària de la cancelleria. En Jordi Carbonell m’acabava dient “David, totes les dominacions tenen els seus aspectes negatius però quan vaig ser a Anglaterra, hi havia a la meva pensió uns amics indis que em comentaven que de dominació estrangera no en volien cap però si n’havien de tenir una, volien que fos britànica.”
En Jordi Carbonell li van concedir per part del Consell Insular de Menorca, el guardó de la Taula d’Or del Premi Maria Lluisa Serra 2010
