Avui hem sortit a fer una passejada de diumenge al matí per continuar la descoberta de Menorca i ens hem trobat amb una de les postals d’hivern que generosament et regala la illa aquesta època de l’any. I és que si bé la temporada alta del sol i platja està concentrada al juliol i l’agost, la resta de l’any sembla més aviat oblidada quan realment escapar-se a l’hivern, a la primavera o la tardor, és un plaer pels sentits que no té preu. És precisament ara al gener quan es veuen els primers tons grocs i blancs de flors que pentinen els camps o quan vindrà molt de gust fer una sobrassada amb mel calenta abans de començar a dinar. Sí que es veritat que hi ha menys freqüència de vols però sortir de Barcelona un divendres a la tarda i retornar un diunenge al vespre o un dilluns a primerissima hora, és factible
I és que com diu Mossèn Martí Camps al seu llibre d’iniciació a la història de Menorca, “la nostra illa no té, es veritat, la bellesa esponerosa de les altres Balears. Les clares perspectives de Mallorca, amb les seves altes muntanyes i les seves valls vestides d’ametllers en flor, es veuen de seguida, com al primer cop d’ull admiram el tipicisme d’Eivissa, amb els seus poblets disseminats enmig de pinedes. La bellesa de Menorca és més amagada: cal descobrir-la a poc a poc”.
A vegades em pregunten, i no et resulta petita la illa? Jo penso, comparada amb què? perquè està clar que gran o petit serà fàcil de respondre si tenim un referent. Les seves mides son més generoses que la casa que hem llogat: 47 i escaig quilòmetres de llarg per 19 quilòmetres d’ample i un perímetre de 220 quilòmetres per donar la volta. La superfície total, 701,84 quilòmetres. Això és petit?
