Fa uns dies que s’ha pres la decisió de no permetre aparcar vehicles a la Plaça de la Constitució de Maó. Diria que, tímidament, s’aposta per un centre peatonal com el que gaudeixen molts pobles i ciutats però que sempre fan recança als comerciants locals “perquè no s’hi podrà arribar amb el cotxe”. La cultura del cotxe està molt extesa entre la població en general i els cinc minuts que obliguen de passeig entre el pàrquing més inmediat i el rovell de l’ou, semblen hores llargues.
M’explicava un amic que la insigne ciutat de Castellar del Vallès tenia un problema endèmic molt semblant a Maó: els dissabtes a la tarda es buidava com un platja en plena tempesta perquè hi havia el costum d’anar a Sabadell per fer les compres a El Corte Inglés. Els botiguers del centre ja ni obrien i els vianants, tampoc hi passejaven. O potser era a l’inrevés? Els vianants no hi passejaven i per tant els botiguers ja ni obrien. Els uns pels altres, ningú s’hi quedava.
L’administració va decidir buscar la solució peatonalitzant el centre i animant amb una excusa o altre els nous carrers peatonals. De passada, hi va fer construïr el mercat municipal com la joia de la corona. En menys de dos anys, la truita es va girar de tal manera que els caps de setmana el centre de Castellar és una festa i la ciutat va tornar a recuperar allò que havia perdut.
Maó és un cas semblant però sense Corte Inglés i el concepte tarda comença a les dues del migdia quan el centre queda sense cap ànima. Ciutadella principalment, s’emporta totes les visites i en conseqüència, tots els doblers. La solució segurament no passa únicament per fer el centre peatonal, entre d’altres coses, perquè pocs menorquins viuen al centre però està clar que si no es fa res i segueix la mateixa tònica del lamentar-se, acabarem morint de finor.
