Les sigles que la navegació internacional ha donat a l’aeroport estrenat ahir a Lleida són ILD. Unes sigles que remeten a la Ilerda romana, a carros, pedres i mosaics, a Indívil i Mandoni guerrejant a la riba del Segre quan un món massa jove encara havia de decidir quin imperi s’enduria el gat a l’aigua durant els pròxims dos mil anys. ILD remet a la solidesa d’un passat fred, dur, èpic, que emergeix des de la boira dels temps cada cop que les grues obren el subsòl en una plaça del centre històric.
Ara, la capital de l’imperi que es va començar a formar fa dos mil anys és a l’altre costat de l’atlàntic i va utilitzar el nom aeroportuari com a imatge de marca: NYC. Quan se’n van adonar, a Barcelona els moderns ho van imitar i van canviar la insuportable contracció Barna per BCN. Be-ce-ene, capital del disseny, de l’arquitectura guapa, la millor botiga del món, el bonrotillisme internacional massiu que omple d’orgull el cor dels barcelonins i de bitllets d’euros les caixes registradores del passeig de Gràcia. BCN. Des d’ahir, Lleida ja té nom per fer-se un lloc a l’imperi: ILD. Imatge de marca. El logo ja el tenim.
Ara només faltaria saber què caram volem vendre.
PD: Amb ILD hi ha una inquetant coincidència: el nom aeroportuari de Lleida és el mateix que el de la societat creada pels promotors de Gran Scala. ILD, una societat fantasma amb seu social a Londres. Algun cop les autoritats de Lleida, sempre tan segrestades per la mentalitat “desarrollista” de qui creu que el progrés li va passar de llarg quan tocava i ara no vol perdre cap tren, per sinistre que sigui, han vist el macroprojecte de casinos del Baix Cinca com una oportunitat per a l’aeroport i el turisme de Lleida. Hi ha coincididències ben estranyes.
PD2: El vol inaugural d’ahir va tenir un precedent històric: el vol que l’aventurer francès Léonce Garnier va voler fer des del turó de Gardeny de Lleida durant les festes de maig de l’any 1911. L’aparell, un monstre de ferros cargolats i ales de tela, es va estavellar amb un oliver abans d’enlairar-se davant la decepció de la multitud que s’hi havia congregat. L’intrèpid aviador ho va intentar al cap d’un mes. Ho va aconseguir. Aquell va ser el primer vol a Lleida. L’anècdota l’explicava el genial Vidal Vidal en el Segre de diumenge. Val molt la pena.