No hi ha dia que passi sense que un nou independentista surti de l’armari i proclami en públic la seva inclinació: antics federalistes farts que els donin carbasses a l’altre costat del Cinca, autonomistes de tota la vida cansats d’arrossegar el cove buit amunt i avall mentre els veïns del costat tenen el marisc regalat, escriptors, empresaris, gent de cultura que abans deixava aquestes coses per als de casa. En aquesta processó cada nova incorporació és celebrada amb alegria, però n’hi ha una que molts esperen amb un delit especial i és la proclamació de Jordi Pujol, el pare de la Catalunya autònoma i de la reconstrucció nacional dels darrers trenta anys, com a independentista. Continua llegint «Pujol independentista?»