El dret a decidir no es va inventar ahir. Ho saben a la Val d’Aran, on fa 700 anys van decidir en votació mantenir-se lligats al Principat de Catalunya a canvi d’una sèrie de la llibertat d’usos (avui en diríem competències) en matèria d’aprofitament i gestió dels boscos, pastures, rius, la caça, el règim econòmic propi, donacions, dots, successions, servituds i llibertat d’impostos. Era l’autogovern tal com s’entenia al segle XIV. L’única obligació era el pagament d’un únic tribut al rei Jaume II (eth Galín Reiau, una unitat de blat, en una cerimònia que encara avui, simbòlicament, se celebra a la vall) i d’enviar homes a les campanyes militars si el rei ho requeria i ho pagava. (llegeix l’article sencer a Presència)