Com més coses se saben del cas d’Ebola de la infermera voluntària de Madrid, més escandalós resulta tot el que l’envolta i més descrèdit s’afegeix al dels protocols i normes de seguretat oficials. A totes les institucions dels països del nostre entorn els agrada redactar plans de contingència i legislar sobre normes de seguretat que tenen el poder sedant de fer-nos confiar que som un món segur i que els que gestionen tenen prou coneixement i responsabilitat per confiar-los el que sigui, ja sigui el tractament d’una malaltia infecciosa excepcional, com la gestió dels residus o el bon funcionament del trànsit urbà. Però només cal veure com han reaccionat els caps de la medicina madrilenya, que només veure una escletxa per treure’s responsabilitats de sobre i culpar la infermera del contagi no han dubtat a fer-ho, demostrant que són, literalment, uns irresponsables.
Quan els redacten i els fan complir són persones irresponsables, el BOE, el DOGC, els informes de l’OMS o qualsevol altra paperassa oficial es converteix en una obra de ficció que recrea un món ferm i segur mentre fora de les seves pàgines un guant contaminat, un davantal no homologat, una ambulància que no es posa en quarantena ens porten a la crua realitat. “Va ser un accident” és el recurs literari més utilitzat per uns autors que a vegades semblen més preocupats a vendre best-sellers electorals que no pas a fer una obra que resisteixi el pas del temps.
No se’n salva cap paper, per molt sagrat que sigui per a alguns: a la Constitució espanyola s’hi llegeix, entre altres girs i imatges retòriques, que tothom té dret a un habitatge digne, però els que després s’han dedicat a governar s’ho han pres com si fos una llicència literària mentre han aprovat lleis de sòl que inflen plusvàlues. També els partits redacten codis ètics que alguns dels seus membres se salten sense escrúpols. El pròxim cop que algú redacti normes i protocols de seguretat en algun paper oficial, que hi posi les garanties que es compleixi o, si no, l’enviï a un concurs literari. Amb la salut no s’hi juga.
(Publicat a El Punt Avui el 10 d’octubre del 2014)