Com a Catalunya per Cap d’Any, la retransmissió televisiva de la final de la Superbowl americana és el moment de màxim dispendi i creativitat publicitària de les grans marques. Va ser el darrer cap de setmana de gener i un dels anuncis més comentats ha estat el d’una ONG contra la violència domèstica i els abusos sexuals. L’anunci mostra un pis on es pot deduir que hi viu una parella. Les imatges alternen detalls de vida quotidiana amb d’altres d’inquietants: plats bruts a la pica i uns llibres sobre la catifa de la sala d’estar; un llit conjugal desendreçat i la marca d’un cop a la paret; la llum d’un televisor i el retrat d’ella a terra amb el vidre trencat.
Mentre veiem això, sentim una trucada al telèfon d’emergències en què una dona, després de donar la seva adreça, demana una pizza. L’operador creu que és una broma i li recorda que està trucant al servei d’emergències. Ella respon que sí, i li demana que la pizza sigui de pepperoni. L’operador li repeteix que truca a emergències, i li pregunta de nou si en té alguna. Ella respon de seguida: sí. I li demana quant trigaran a portar-li. L’operador entén de sobte del que es tracta. Li pregunta si no pot parlar perquè hi ha algú amb ella, i ella contesta amb un sí breu i sec. No era una pizza, el que volia. Es tracta d’una trucada real que es va produir fa uns mesos. L’operador d’emergències va enviar una patrulla al pis i van trobar una dona amb signes d’haver estat apallissada i un home begut. El van detenir.
La trucada diu molt de l’enginy desesperat de la dona per fer-se entendre sense aixecar de nou la ira de l’energumen que l’acaba d’agredir, i la intuïció o bona formació de l’operador capaç d’entendre el veritable missatge de la trucada. Sovint cal explicar mentides per mostrar una veritat. Escriptors i directors de cinema ho saben molt bé: som metàfores però a vegades ens prenem massa al peu de lletra. No sempre parem atenció a les mentides on s’amaga, entre línies, la part genuïna i vulnerable de la nostra humanitat. Ara els mentiria si no els digués que m’inquieta pensar les vegades que m’han parlat de pizza i jo, simplement, hi veia una pizza.
(Publicat a El Punt Avui el 6 de febrer de 2015)