Mida

Cómo-agrandar-el-pene-naturalmenteHem pogut llegir en aquest diari que vint lleidatans a l’any se sotmeten a operacions per allargar o engrossir el penis. És la mitjana que registra la Clínica Sanza, l’única que es dedica a aquestes coses a les comarques de Ponent. La cirurgia estètica íntima té cada cop més demanda, diu el reportatge signat per la periodista Anna Sàez. El perfil de pacient és el d’un home molt jove que no se sent còmode quan li toca mostrar el membre a la platja o als vestidors d’un gimnàs, o el d’un home de mitjana edat que ha arrossegat al llarg dels anys un cert complex i ara té mitjans per resoldre’l.
El reportatge té una mida i una consistència força adequades: inclou les opinions no només del cirurgià que s’hi dedica sinó d’una psicòloga i sexòloga que adverteix que aquest tipus d’operacions no solucionen les disfuncions sexuals, obeeixen sovint a inseguretats i esperits competitius que tindrien un millor tractament sense haver de passar per la sala d’operacions, ni converteixen el propietari d’un penis tunejat en un amant d’escàndol: és el cervell, diu la sexòloga, el principal òrgan que tenim per donar i rebre plaer sexual. La conclusió de tot plegat és que
la cirurgia pot donar una satisfacció puntual a l’autoimatge de l’afectat, però per al cervell, malauradament, no existeixen de moment cirurgies que l’allarguin i l’engreixen, i hem d’anar tirant amb el que ens ha tocat. Així és la vida.
També hem pogut llegir aquests dies en aquest diari el debat obert per la carta que ha escrit l’expresident espanyol Felipe González als catalans per desaconsellar-nos la nostra independència. Entre d’altres arguments, González al·ludeix a la pèrdua de la gran dimensió que ens aporta pertànyer a l’Estat espanyol, amb la seva connexió iberoamericana, i compara una Catalunya independent amb la suposada petitesa disfuncional d’Albània. No crec, però, que als catalans ens mogui aquest esperit competitiu. De res no serveix un Estat ben gran si després ignora qualsevol mena de seducció i jocs preliminars i és incapaç d’il·lusionar i donar satisfacció als pobles que administra. El problema d’un Estat no és la mida, sinó com es fa servir.

(Publicat a El Punt Avui el 4 de setembre de 2015)