El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/davidmarin
Articles
Comentaris

Una hostessa del torneig de tennis Comte de Godó va denunciar dilluns a Catalunya Ràdio que a ella i a les seves companyes les van fer treballar durant hores amb màniga curta, amb minifaldilla i sense la possibilitat de posar-se una jaqueta per protegir-se del fred que feia en determinats moments de la llarga jornada. La seva funció principal era sostenir un para-sol que en realitat era innecessari i posar un cos bonic a la samarreta amb la marca que patrocina el torneig, Schweppes. Segons el seu testimoni, ella i les seves companyes van demanar poder afegir alguna jaqueta a l’uniforme per protegir-se del fred, però els ho van denegar. També les van renyar quan en algun moment es van cobrir les cames amb una tovallola per mitigar el fred. Algunes fotografies no superarien una inspecció de riscos laborals: una dona tota vestida de groc a peu de pista (durant quantes hores?), amb samarreta ben curta i arrapada per marcar bé la forma dels pits, minifaldilla, sostenint un paraigua que no fa ombra a ningú, i de fons el públic a les grades ben protegit del vent amb jaquetes i abrics.
El cas donaria per parlar de l’absència d’homes formosos realitzant aquesta diguem-ne feina en el torneig, com passa a la Fórmula 1 i altres espectacles esportius i determinades fires empresarials (posats a erotitzar esdeveniments i marques comercials, no resulta bastant cavernícola fer-ho tan sols al gust d’una part de la clientela?), però això ja donaria per a una altra columna. Com també donaria per a articles de densa filosofia el fet que aquests models sempre responen a un mateix patró d’edat i cos, com acostuma a fer la publicitat, perpetuant (encara!) la idea estúpida que la bellesa és una i no cinquanta-una, i només determinats tipus de cossos poden ser objecte del desig de la mirada. La resta, doncs, queden al marge del discurs eròtic i, implícitament, del dret al desig de l’altre i a la pròpia sexualitat, cosa que sovint omple d’infelicitat els propietaris de cossos no normatius, i d’adolescents (i no tan adolescents) les consultes de les unitats de trastorns alimentaris.
Però quedem-nos només amb el fet que, almenys per una vegada, una hostessa s’ha revelat, ha explicat en públic les condicions en què treballen i ha llançat un missatge de dignitat molt més potent (i atractiu) que la campanya publicitària més cara. Benvinguda sigui la revolta de les dones paraigua.

(Publicat a El Punt Avui el 3 de maig de 2017)