Almacelles és un poble de pagesos i ramaders a prop de Lleida. A l’oest, una sèquia que rega camps fruiters marca uns imprecisos límits administratius amb Aragó. El poble es va planificar al segle XVIII amb la precisió matemàtica d’uns il·lustrats afrancesats que somiaven una petita Atenes culta i racional que emergiria d’entre els regadius de Ponent. El poble ha conservat l’esperit acadèmic amb la forma d’uns carrers amples i ordenats i aquests dies és a les sales de cinema de mig país gràcies a Catalunya über alles, una inquietant pel·lícula sobre el racisme rodat a Almacelles, i el documental Almacelles Urbs Ilustrati, retrat del poble a través dels personatges més singulars.
“No cregui vostè que tot els del poble som així”, diu una dona quan la informem que hem vist al Funatic de Lleida Almacelles Urbs Ilustrati. El documental és enginyós i divertit i suposa un retrat original i sorprenent de la Catalunya rural. Guarda alguna semblança amb En construcción de José Luis Guerín, el documental sobre la transformació urbana del Raval de Barcelona on convivien ionquis i oficinistes, putes i especuladors, avis amb la pensió mínima i nou-rics enamorats de la Barcelona autèntica. Almacelles Urbs Ilustrati no és, però, un retrat sociològic, sinó artístic. El director, el lleidatà Òscar Sànchez, ha escollit personatges del poble que destaquen per la seva singularitat i que ajuden a fer un retrat surrealista i oníric no pas d’un poble concret, sinó de la naturalesa humana: un expert en ovnis, un amant de les armes, un professor jubilat que enyora els temps de la mà dura, un temporer que després de recollir fruita pinta paisatges d’Almacelles adornats amb baobabs, l’arbre sagrat africà, i un endurit matador de porcs que, amb el ganivet a la mà, reflexiona sobre la vida i la mort assegut en un banc de pedra davant d’una casa de tàpia i canyís. Del París il·lustrat a la Catalunya interior. A Almacelles s’ho prenen amb filosofia i amb un humor impregnat de resignació. “L’important és que d’Almacelles se’n parli”, conclou l’alcalde, Josep Ibarz, també protagonista del film, un home culte i inquiet, capaç de fer venir el cònsol d’Estats Units al poble i d’aixecar un gran obelisc d’inspiració parisenca a l’entrada d’Almacelles, i que té la web del municipi traduïda al llatí.
El viatge cinematogràfic d’aquesta vila del Segrià acaba amb el Catalunya über alles que avui s’estrena: un títol de l’Alemanya d’entreguerres per a la Catalunya desorientada del XXI, un retrat del fantasma de la xenofòbia rodat en un poble que fins ara porta amb una certa placidesa la diversitat cultural. De París a Berlín, passant per Almacelles.
(Publicat a El Punt Avui el 30 de setembre del 2011 )