Des que el 1995 es va segregar la diòcesi de Lleida a favor de Barbastre i va esclatar, per tant, el llarg i embolicat litigi per l’art sacre de les parròquies de la Franja, hi ha hagut baixes i ferits de tota mena. Ara Lleida n’ha d’anotar una de molt sensible: l’Associació d’Amics del Museu de Lleida. L’entitat es va reunir la setmana passada i va decidir retirar el recurs al Tribunal Constitucional sobre la propietat de l’art de la Franja i dissoldre’s com a associació.
Aquesta entitat va posar en marxa fa set anys algunes de les iniciatives jurídiques més valuoses per mantenir la unitat de la col·lecció d’art sacre del Museu de Lleida. L’objectiu era evitar la segregació de les obres originàries de parròquies de la Franja que reclamen el Bisbat de Barbastre i el govern d’Aragó tot i haver estat salvades i restaurades fa més d’una centúria pel Bisbat de Lleida, titular llavors d’aquelles parròquies. L’entitat ha actuat fins i tot amb el Bisbat de Lleida en contra, i de vegades amb les institucions catalanes mirant cap a una altra banda. Algunes iniciatives van tenir resultat positiu, com l’exequàtur que Aragó invocava per tal que el 2010 un jutjat civil pogués fer complir les resolucions del Vaticà a favor del trasllat de les obres a Barbastre i que el jutge va denegar. En altres ocasions no els ha sortit bé: com ara el reconeixement de la titularitat de les obres del Bisbat de Lleida, ja que la jutgessa no va acceptar a tràmit la documentació de l’adquisició dels béns d’ara fa un segle. Ara el cas havia arribat, recurs rere recurs, al Constitucional. I ells han decidit retirar-se.
El motiu oficial de l’entitat per plegar és que els objectius ja s’han aconseguit –“Ara sabem que les obres d’art no es mouran de Lleida”, assegura Núria Oliva, presidenta de l’entitat–, però també s’hi entreveu, en el seu balanç, una certa decepció per les institucions lleidatanes i catalanes. No només el Bisbat de Lleida, el qual excepte en el període del bisbe Ciuraneta sempre ha estat més fidel al Vaticà que a les demandes dels veïns de la ciutat en aquest plet. “La Generalitat no hi ha apostat mai excepte quan el conseller de Cultura era Joan Manuel Tresserras. A l’actual conseller Mascarell sembla que li fem nosa, i l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ni tan sols ens ha volgut rebre mai”, diu Oliva. Només la Diputació ha estat sempre fidel, assegura. El seu menjador de casa és ple de caixes i carpetes amb la documentació d’anys de plets i contraplets. “La nostra intenció era fer una associació cultural i de promoció de l’art, i al final ens hem hagut de dedicar als plets legals perquè ningú més no ho feia”, resum Oliva.
(Publicat a Cultura d’El Punt Avui el 4 de gener de 2013)