Per promoure la candidatura de Barcelona 92, Pasqual Maragall es va embotir en un xandall blanc i va fer-se fotos dalt d’una bicicleta. Ahir, Jordi Hereu va posar-se un anorac de muntanya i va cavalcar durant uns minuts dalt d’una moto de neu davant de les càmeres desplaçades a l’estació d’esquí d’Espot. Hereu no conduïa, sinó que anava de paquet, però és que una cosa és prendre riscos polítics i pilotar la ciutat cap a una incerta aventura olímpica sense saber si la ciutat li va al darrere, i una altra trencar-se una cama per una foto.
Etiqueta: Jocs Olímpics d’Hivern
Barcelona 2022
El que m’agrada de la idea dels Jocs d’Hivern de Barcelona i el Pirineu és que preparar la candidatura servirà per cosir el país. És nou que la capital orienti d’aquesta manera la seva mirada cap al país interior, cap a muntanya. Que Barcelona faci el seu go-west particular. Ja tocava. Barcelona portava massa temps desorientada, perduda en ella mateixa, sense saber cap a on anar. El fracàs del Fòrum l’havia deixat en estat de xoc, i ha deixat passar uns anys preciosos paral·litzada en debats estèrils, castradors, com el del civisme o les esquerdes de la Sagrada Familia. Quants anys perduts parlant de collonades a l’Ajuntament en lloc d’agafar les regnes del país del qual és capital i portar-lo a fer-se un lloc al món. Ara Barcelona ja té una via sortida: cap al país, cap a l’interior, a buscar les muntanyes i liderar un projecte que ens ha de projectar als catalans al món. Tant me fa si és un bluf preelectoral, si és un últim salvavides per a uns governants apurats. Només pel canvi d’orientació de la capital respecte el país, i del país respecte la seva capital, ja haurà valgut la pena.