Etiqueta: Sometent

Sometent

Un dimecres d’hivern es posava en marxa entre el fred i la boira la primera de les patrulles nocturnes de pagesos pels camins d’Alcarràs, al Segrià. Estaven farts dels petits furts i robatoris a les finques agrícoles i denunciaven que els Mossos no hi feien res. Així que s’hi van posar ells, armats amb un parell de walkie-talkies i amb vehicles tot terreny enfangats on se suposa que no portaven cap escopeta de caça. Sis mesos després les patrulles ciutadanes s’han estès a altres municipis agrícoles de Ponent i s’han vist involucrades en una mort: la d’un lladre de 66 anys que va tenir un atac de cor mentre fugia perseguit per una patrulla veïnal en una partida de Maials. Ara, els organitzadors de les patrulles d’Alcarràs han anunciat aquesta setmana que al setembre els pagesos intensificaran les rondes de vigilància perquè els robatoris augmenten.

La Generalitat ha tolerat fins ara les patrulles ciutadanes i la societat civil també les ha vist amb simpatia, batejant-les com a sometent, nom d’un cert romanticisme rural i patriòtic que, com tots els romanticismes, s’aixeca sobre un munt de records mal interpretats i oblits interessats. Ningú recorda qui va ser el darrer governant a muntar el cos de sometents i amb quina intenció ho va fer? Franco va armar col·laboradors als pobles catalans que fessin la feina allà on la Guàrdia Civil no arribava. Quan el dictador es va assegurar que ja no quedaven maquis ni oposició de cap mena a les àrees rurals, al cos de sometents se li van retirar gradualment armes i funcions.

Els liberals autèntics també deuen celebrar els anomenats sometents com a individus lliures que no esperen que l’Estat els tregui les castanyes del foc. Llàstima que d’aquests no n’hi deu haver gaires en un país on a l’administració se li encarrega que pagui fins i tot l’escola privada del nen i et mig regala els fàrmacs tant si tens calés com si no. Els sometents no són liberalisme, són la feblesa de la Generalitat a l’hora d’exercir una funció bàsica. Ara que sembla que estem a punt de fer un pas històric i almenys el 51% dels catalans estem disposats a viure en un país normal, cal recordar que als països normals, tant si regalen fàrmacs com si no ho poden fer, mai no hi patrullen els ciutadans sinó els professionals.

(Publicat a El Punt Avui el 24 d’agost de 2007)

Talarn i el sometent

Cada cop que Inma Manso,  subdelegada del govern de l’Estat a Lleida, diu que no hi ha res decidit sobre l’acadèmia militar de Talarn, més clar em sembla que el seu futur està sentenciat. Sentenciat el futur de l’acadèmia, és clar, perquè tot just acaba de començar el de la novella política conservadora que ha portat el PP a uns resultats històrics a la Paeria en les darreres munipals. El cas és que l’exèrcit de Terra, que porta des del 1974 formant sergents entre els turons de matolls secs del Prepirineu català, té clar que vol tocar el dos d’allà. Posats a retallar, semblen haver decidit, retallem allò d’allà dalt i portem els alumnes a Toledo, Valladolid i Saragossa, on els indígenes no hi posen tan mala cara als uniformats quan surten de permís a fer una cervessa i contemplar la fauna local.

El ministeri de Defensa, més buròcrata i menys casernari que l’exèrcit de Terra, és conscient de les punxants i delicades derivades polítiques de la decisió (els polítics i empresaris de la zona, independentistes inclosos, ho veuen com un cop mortal a l’economia d’una comarca que no té cap altra empresa o institució amb tants llocs de treball, i des de l’altre bàndol ja ha sortit un dels fundadors de l’acadèmia, ara a la reserva, per dir que és políticament inacceptable que l’exèrcit espanyol abandoni una posició així a la díscola Catalunya), i ajorna tot el que pot la notícia mentre busca el trasllat de petits cursets cap a allà per tal de salvar la cara davant d’uns i altres. “Ja no hi haurà formació de suboficials, però s’està treballant en la possibilitat de fer altres tipus de formacions”, comentava lacònicament un portaveu del servei de premsa del ministeri de Defensa fa unes setmanes.

Aquesta indefinició del ministeri porta a Manso a fer uns equilibris gairebé de circ, com els que va haver de fer aquest dilluns amb una delegació de treballadors i alcaldes de la zona, demanant actes de fe a una gent que  pràcticament ja l’ha perduda i negant l’existència de documents interns de l’exèrcit que fa mesos que circulen per les webs i les redaccions dels diaris però que pel que es veu cap ànima caritativa no ha fet arribar encara a la subdelegada. L’últim: la decisió de l’exèrcit de Terra no traslladar també fora de Talarn els cursos específics de brigada i de caporal primer.

El resultat és que, a un mes i mig que acabi el curs, els 124 treballadors civils de l’acadèmia, entre directes o subcontractats, no saben si al setembre tindran algun tipus de feina o si s’hauran de buscar la vida en altres territoris.

Mentre a muntanya els uniformats espanyols recullen, al pla de Lleida continua el toc a sometent. Van començar al gener a Alcarràs i ara ja són vuit els municipis en què pagesos i ramaders patrullen pel seu compte per evitar que els robin. Se suposa que no porten escopetes ni res perillós i que si es troben una furgoneta atrotinada i desconeguda per algun camí rural no faran res més que trucar per mòbil als Mossos. Però, a peu de patrulla i sense micros, a alguns els agrada fer-se els milhomes i diuen altres coses. Sortosament, en cinc mesos encara no hi ha hagut incidents.

Interior els demana que s’ho repensin i que tinguin en compte que les estadístiques de delictes en realitat han baixat d’un any respecte l’anterior. Aquestes patrulles són el resultat d’un fracàs a l’hora d’exercir l’autoritat en matèria d’ordre públic per part de la Generalitat, i tard o d’hora haurà de posar-hi remei d’una manera o altra. Però els sometents improvisats no només no es creuen les xifres del govern sinó que fins i tot n’hi ha que proposen formalitzar les patrulles i, per què no, rebre’n formació. La darrera i més desagradable versió del cos de sometent, la que va formar Franco per mantenir a ratlla els maquis a muntanya, es va dissoldre el 1978, quatre anys després que entrés en funcionament l’acadèmia de Talarn. Amb els pagesos posant en dubte les competències de seguretat de la Generalitat i amb l’acadèmia de Talarn per omplir, ves que a la Inma Manso no se li acudeixi lligar-hi caps. Ja només ens faltaria això.