Guerra de guerrilles a Talarn

Ambient enrarit i discusions casernàries a Talarn. Avui al migdia els prínceps espanyols Felip de Borbó i Letizia hi entreguen els despatxos als alumnes d’una nova promoció de suboficials i quan facin el passamans es trobaran polítics i alcaldes i fins i tot algun general en la reserva en plena campanya de guerra bruta al voltant del futur, ben negre, de l’acadèmia i dels llocs de treball que genera.

El diari Segre portava ahir diumenge una explosiva carta pública del diputat del PP per Lleida al Congrés José Ignacio Llorens adreçada al general a la reserva Emilio Fernández Maldonado, un dels històrics dels 38 anys d’acadèmia al Pallars i avui afincat a Tremp. Fernández Maldonado havia retret a Llorens que no faci prou defensa davant del ministre del PP de l’acord de l’anterior govern espanyol perquè a Talarn hi haguessin cursos formatius d’emergències, amb conveni signat amb la Generalitat i tot, i acusava Llorens de no tenir ni idea del que significa l’acadèmia per a l’economia de la comarca.

Llorens, amb un to ofès, responia aquest diumenge a les “impertinències” del general acusant-lo d’estar ingènuament manipulat políticament i al servei d’una plantaforma presidida per un “separatista declarat” (l’alcalde de Talarn Lluís Oliva), i li recorda al general quines són segons ell les virtuds castrenses: la disciplina, la lleialtat, l’esperit de servei i la defensa de la unitat d’Espanya.

Ep! Atenció les files! L’al·lusió a la funció de les forces armades sobre la “unidad nacional” la repeteix diversos cops a la carta i no deixa de ser una clara amenaça, potser amb un cert punt de patetisme per la insistència, a l’ús de la força militar davant de qualsevol  procés, per democràtic que sigui, que la posi en qüestió. Que un diputat suposadament demòcrata faci virtud de l’amenaça de l’ús de la força contra decisions polítiques del poble que representa no hauria de passar amb tanta impunitat. També és curiós, dit sigui de pas, que no digui res de l’altra funció de les forces armades que li reconeix l’extemporani article VIII de la Constitució: la defensa de la independència i sobirania d’Espanya. Cosa aquesta que sí que es troba ara mateix amenaçada, amb l’economia intervinguda i les polítiques i pressupostos del govern espanyol sota vigilància extrema per part d’estrangers i que explica, entre d’altres, mesures d’estalvi extrem com el desmuntatge, gradual de moment, de Talarn. Però l’obsessió, és clar, és una altra: la “unidad nacional”.

De tot l’aspre enfrontament entre polítics i militars favorables a la continuïtat de l’acadèmia a Talarn, el paper de murri se l’endú l’astut alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit. Va aconseguir a darrera hora que la ministra socialista Carme Chacón signés una ordre que salvava la cara del ministeri respecte el ja llavors fosc futur de Talarn, i ara observa per un costat com els dirigents del PP van a la grenya amb els militars i els alcaldes del territori i, per altre costat, com els  indepedentistes i convergents de la comarca s’han de posar s0ta l’aixoplug de la plataforma favorable al centre militar espanyol  nascuda, la plataforma, al voltant del poder socialista municipal de Tremp. Uns 800 llocs de treball entre directes i indirectes estan en joc i ningú no hi veu cap opció alternativa per a ells que mirar de defensar la permanència de Talarn empassant-se tots els gripaus ideològics que calguin.

Diumenge, el mateix dia que Llorens treia l’artilleria pesada contra el general Fernández Maldonado, el ministre Pedro Morenés deia en declaracions recollides per l’agència EFE que encara s’hauran de prendre decisions dures i que el futur de l’acadèmia de Talarn encara està per decidir, amenaçant doncs amb convertir en anècdota la continuïtat de quatre mesos més (d’octure de desembre d’aquest any) que el ministeri va anunciar fa un mes per apaivagar la polèmica.

Deia Sun Tzu a l’Art de la Guerra: “Si el teu oponent té un temperament colèric, intenta irritar-lo. Si és arrogant, fomenta el seu egoisme.  Si les tropes enemigues es troben ben preparades, intenta desordenar-les.  Si estan unides, promou la divisió entre les seves files”.  Aquest migdia, d’entre els militars i autoriats locals que saludaran als borbons espanyols, és molt probable que el millor estratega en la guerra de guerrilles de Talarn no porti uniforme.

Talarn i el sometent

Cada cop que Inma Manso,  subdelegada del govern de l’Estat a Lleida, diu que no hi ha res decidit sobre l’acadèmia militar de Talarn, més clar em sembla que el seu futur està sentenciat. Sentenciat el futur de l’acadèmia, és clar, perquè tot just acaba de començar el de la novella política conservadora que ha portat el PP a uns resultats històrics a la Paeria en les darreres munipals. El cas és que l’exèrcit de Terra, que porta des del 1974 formant sergents entre els turons de matolls secs del Prepirineu català, té clar que vol tocar el dos d’allà. Posats a retallar, semblen haver decidit, retallem allò d’allà dalt i portem els alumnes a Toledo, Valladolid i Saragossa, on els indígenes no hi posen tan mala cara als uniformats quan surten de permís a fer una cervessa i contemplar la fauna local.

El ministeri de Defensa, més buròcrata i menys casernari que l’exèrcit de Terra, és conscient de les punxants i delicades derivades polítiques de la decisió (els polítics i empresaris de la zona, independentistes inclosos, ho veuen com un cop mortal a l’economia d’una comarca que no té cap altra empresa o institució amb tants llocs de treball, i des de l’altre bàndol ja ha sortit un dels fundadors de l’acadèmia, ara a la reserva, per dir que és políticament inacceptable que l’exèrcit espanyol abandoni una posició així a la díscola Catalunya), i ajorna tot el que pot la notícia mentre busca el trasllat de petits cursets cap a allà per tal de salvar la cara davant d’uns i altres. “Ja no hi haurà formació de suboficials, però s’està treballant en la possibilitat de fer altres tipus de formacions”, comentava lacònicament un portaveu del servei de premsa del ministeri de Defensa fa unes setmanes.

Aquesta indefinició del ministeri porta a Manso a fer uns equilibris gairebé de circ, com els que va haver de fer aquest dilluns amb una delegació de treballadors i alcaldes de la zona, demanant actes de fe a una gent que  pràcticament ja l’ha perduda i negant l’existència de documents interns de l’exèrcit que fa mesos que circulen per les webs i les redaccions dels diaris però que pel que es veu cap ànima caritativa no ha fet arribar encara a la subdelegada. L’últim: la decisió de l’exèrcit de Terra no traslladar també fora de Talarn els cursos específics de brigada i de caporal primer.

El resultat és que, a un mes i mig que acabi el curs, els 124 treballadors civils de l’acadèmia, entre directes o subcontractats, no saben si al setembre tindran algun tipus de feina o si s’hauran de buscar la vida en altres territoris.

Mentre a muntanya els uniformats espanyols recullen, al pla de Lleida continua el toc a sometent. Van començar al gener a Alcarràs i ara ja són vuit els municipis en què pagesos i ramaders patrullen pel seu compte per evitar que els robin. Se suposa que no porten escopetes ni res perillós i que si es troben una furgoneta atrotinada i desconeguda per algun camí rural no faran res més que trucar per mòbil als Mossos. Però, a peu de patrulla i sense micros, a alguns els agrada fer-se els milhomes i diuen altres coses. Sortosament, en cinc mesos encara no hi ha hagut incidents.

Interior els demana que s’ho repensin i que tinguin en compte que les estadístiques de delictes en realitat han baixat d’un any respecte l’anterior. Aquestes patrulles són el resultat d’un fracàs a l’hora d’exercir l’autoritat en matèria d’ordre públic per part de la Generalitat, i tard o d’hora haurà de posar-hi remei d’una manera o altra. Però els sometents improvisats no només no es creuen les xifres del govern sinó que fins i tot n’hi ha que proposen formalitzar les patrulles i, per què no, rebre’n formació. La darrera i més desagradable versió del cos de sometent, la que va formar Franco per mantenir a ratlla els maquis a muntanya, es va dissoldre el 1978, quatre anys després que entrés en funcionament l’acadèmia de Talarn. Amb els pagesos posant en dubte les competències de seguretat de la Generalitat i amb l’acadèmia de Talarn per omplir, ves que a la Inma Manso no se li acudeixi lligar-hi caps. Ja només ens faltaria això.