Diumenge 25 de novembre, el refundat Teatre de la Lira de Tremp va complir un any. Durant aquest primer any de nova vida s’hi han fet mig centenar d’espectacles (un a la setmana de mitjana) i hi han passat uns 16.000 espectadors en una població, Tremp, que amb prou feines supera els set mil habitants i que fa de capital de la segona comarca més despoblada de Catalunya. Si en féssim una mitjana, cada trempolí hauria passat dos cops pel seu teatre. Tres-centes cinquanta persones s’han abonat al club d’amics de La Lira per estar al dia de les novetats del centre i no perdre’s el més interessant que s’hi faci. Aquestes són les xifres i així les fem constar en aquest paper. Queda dit.
Però el teatre també ha aportat uns intangibles que no es poden quantificar. Se’l pot considerar un petit miracle en temps de crisi. En uns anys de progressiva desaparició a comarques de les sales tradicionals de cinema i en què els teatres antics s’havien quedat sense aportacions per tapar goteres i renovar butaques, la transformació de l’antic cinema del poble en una sala de teatre moderna i funcional fa aixecar una mica la moral als trempolins. La Lira era un antic teatre d’origen menestral, construït el 1935, i a finals del segle XX l’edifici havia entrat en una situació difícil a la qual la seva restauració ha posat remei. No tot és anar enrere.
També ha estat un revulsiu de Tremp en la seva reivindicació de capitalitat pirinenca. És un punt d’atracció cultural per a veïns del Pallars Jussà, del Sobirà i la Ribagorça. La falta de públic i de bons equipaments culturals al Pirineu ha estat sempre un gran maldecap per als gestors culturals. Només Vielha i la Seu d’Urgell havien aconseguit una certa programació potent en instal·lacions modernes i funcionals. Ara Tremp hi puja al carro.
El preu a pagar, però, és que el cinema de la veïna Pobla de Segur no ha pogut resistir l’escomesa i ha tancat en benefici de La Lira de Tremp. El cinema el gestiona el Circuit Urgellenc de sales de cinema a les comarques de Ponent i la Franja. Després d’un període de tancar sales o renegociar-ne les aportacions per mantenir-les, a Tremp han pogut fer tornar el cinema amb tres sessions a la setmana. En els temps que corren, no és poca cosa.
(Publicat a Cultura d’El Punt Avui el 30 de novembre de 2012)