“Dinou vides de més de noranta” ( publicat a El Punt Avui el 6.3.2016)
7 març 2016 per Dones d'arreu
L’Associació Dones d’Arreu de Llagostera rendeix homenatge amb una exposició a les dones de més de 90 anys
S’han escollit dinou dones que aporten la seva visió de la vida i de la història plena d’intel·ligència i vigor
Maria Rissech, en una de les imatges que es pot veure a la mostra “Grans dones de més de 90 anys”, a Llagostera Foto: FAMÍLIA RISSECH.
Més de noranta anys de vida donen per a molt. Són un llarg arc vital que permet resseguir, a banda de l’experiència personal, l’evolució de tot un món que forma part de la memòria popular o dels llibres d’història. A la vegada, un homenatge a la serenor i l’experiència que dóna la vellesa. Amb aquest objectiu l’associació llagosterenca Dones d’Arreu inaugura avui, al local de La Caixa l’exposició Grans dones. Homenatge a les dones de més de 90 anys, que vol ser un homenatge i, a la vegada, una reivindicació del paper de la dona.
Carme Camprubí, membre de l’entitat, explica que amb motiu del Dia Internacional de la Dona (8 de març) l’entitat té per costum organitzar una activitat.
“Una membre va tenir la idea de fer una exposició per recollir les vivències de dones de més de noranta anys”, explica Camprubí, que afegeix que “en principi ens penàvem que serien set o vuit, però la nostra sorpresa va ser quan en vàrem entrevistar dinou. N’hi ha més, però aquestes són les que tenen el cap molt clar i ens podien explicar les seves vivències. I va ser tota una sorpresa!”.
Les protagonistes d’aquesta història coral són Amèlia Calvet (1919), Anna Codolar (1922), Consuelo Salvadó (1921), Conxita Rebert (1924), Fina Balmaña (1923), Josefa Díaz (1923), Lluïsa Bosch (1923), Margarita Nuell (1920), Maria Postigo (1919), Maria Rissech (1925), Maria Roget (1925), Mercè Terés (1925), Mercè Tibau (1923), Montserrat Soler (1924), Núria Lloveras (1925), Paquita Bancells (1922), Pepita Solé (1923), Pilar Vila (1925) i Rosa Pagès (1925).
Records i vivències: “Abans es llaurava el camp amb cavalls i burros i ara ho fan les màquines, això ha canviat molt. Ara és menys cansat, i tant! Però hi ha moltes més despeses”, explica Rosa Pagès. I també mostra molt de sentit optimista: “Hem de veure les coses en positiu. El meu caràcter positiu m’ha ajudat a tirar endavant.” La gran majoria, segons Camprubí, és coneixedora de la situació política actual, té opinió i la defensa, al marge de l’edat. La mostra, doncs, a més de fer reflexionar sobre la feminitat i la vellesa, invita, com ens recorda Pilar Vila, a “aprofitar el temps i disfrutar de la vida. Res d’encantar-nos!”