Catalunya té un patró excepcional, únic, perquè ens concedeix l’oportunitat de fer-nos sentir orgullosos. Els catalans no tenim massa motius per irradiar la nostra identitat més enllà de les nostres fronteres però la diada de Sant Jordi ho ha aconseguit a través del lligam de les persones i el sentiment que es pot generar en el regal d’un llibre o una rosa. Amb la barreja de pensaments, el tacte passant pàgines i els olors de roses humides. I l’oportunitat de trobar-se. Ahir en va ser la prova, a banda de què es va vendre més o qui va ser l’autor o autora més comercial.

No és un bon moment econòmic pel canvi estructural que s’està generant, ni el paper passa per un bon moment en aquesta nova societat digital, però feia un dia esplèndid per no deixar escapar aquest Sant Jordi 2009. Ara, quan se’n faci balanç, potser el mal moment haurà passat factura en les vendes, però tot i això la societat civil va respondre. És una Diada que ens connecta i denota el nostre caràcter mediterrani. En conjunt, va transpuar un any més un sentiment de què el nostre gran mirall com a territori és a prova de, fins i tot, els mals cicles i que la il·lusió passa a través de les noves generacions.

Música / Set Portes # Lluís Llach & Pedro Guerra