[Youtube]fC8NZ4cab44[/Youtube]

[Youtube]woO6M0znPgA[/Youtube]

Ha arribat l’hora de començar a escalfar la precampanya 2.0 i les primeres presentacions oficials dels dos grans partits de Catalunya, CiU i el PSC, es va produir ahir en actes públics però amb missatges per transmetre fàcilment a través de la xarxa. És un canvi de xip important respecte les últimes eleccions del 2006 i encara més amb les del 2003. Els partits, tot i les mancances que encara tenen en matèria 2.0, comencen a reforçar els sectors TIC dels aparells, sobretot, per no donar facilitats a l’adversari i evitar quedar en evidència. Aquest nou canal de comunicació, tot i les reticències de fa poc temps, cada vegada té més polítics que creuen en el concepte open goverment i el seu significat per encaminar l’administració oberta del futur. De moment, el percentatge de polítics amb aquesta ideologia encara és baix, però ja hi ha alcaldes i diputats que comencen a moure’s amb facilitat a la xarxa més enllà de la comoditat que suposa el Facebook com a xarxa social. Bloc, microbloc, vídeobloc, comentaris en d’altres blocs… tot un conjunt d’eines per tenir un perfil 2.0 (no cal oblidar que els usuaris també el construeixen), tot i que un sector important encara es manté sense constància o el més trist, li fan tècnics del partit només durant les campanyes.

CiU, una vegada més després de guanyar dues eleccions però no governar, torna a creure en els projectes d’estratègia de David Madí, una persona que no deixa indiferent a ningú del partit. Aquesta vegada ha volgut apostar fort i generar un missatge atrevit, amb una excessiva dosi d’optimisme (recordem que fa quatre anys va creure en el vídeo destructiu ConfidencialCAT), dinàmic, destinat a un públic jove i consolidat amb el món 2.0. L’aposta és lloable i fa temps que ho estaven planificant. Per la seva banda, el PSC manté l’esperit de ser present a la xarxa i aprofita la seva gran base social activa, el partit que més en té, però sense tenir la necessitat de forçar la maquinària. I amb la sort de tenir tants “fidels” que li permeten, fins i tot, no haver de pressionar la figura del seu líder, en un àmbit que té les mateixes dificultats que en l’1.0, tot i els seus dots de comandament. Una nova rivalitat CiU-PSC, doncs, amb l’única finalitat de guanyar presència virtual per intentar transformar-la en vots reals i per arribar a governar i tenir el poder, que és el gran objectiu de tot polític, aparell i partit.

Música / Smile # Lily Allen