Ha coincidit la presentació del llibre d’Ernest Benach, Política 2.0, amb la nevada que ha patit Catalunya. Com si fos producte del destí, el dimarts al vespre el president del Parlament presentava el seu llegat a Barcelona mentre la visió de la novetat política es barrejava a internet amb les constants actualitzacions dels usuaris a les xarxes socials sobre el temporal de neu. Benach feia temps que preparava un llibre que reflectís el seu pensament sobre la política a la xarxa, l’actitut dels polítics i l’activitat dels usuaris a la xarxa. I les fórmules d’interacció més pensant en el futur que en el present. Ell sap i no li espanta divulgar-ho, que l’esclat de la ciutadania a la xarxa està transformant la política, tot i els lligams i barreres que encara es generen per salvaguardar el poder. En part, comprensible, després de tants i tants anys que la política s’ha convertit en un instrument de poder i els partits en estructures piramidals de principis militars.

Però la realitat està canviant: es vulgui o no. La primera nevada 2.0 de la història de Catalunya ho ha demostrat. Per sort, hi ha persones que accepten el canvi i no tenen temors a reconèixer que el canvi comença per ells mateixos. Per sort també, Ernest Benach és el president del Parlament i n’és un referent. I ja no són complicitats amb Benach, que també, sinó valorar objecticament el reconeixement que el seu llibre està tenint entre els usuaris. Potser, per als encara volgudament escèptics, són “només” una minoria però mai millor dit que la bola de neu només està començant a baixar.

Música / Keep The Car Running # Arcade Fire