Arxiu mensual: abril de 2010

Neix el projecte Spacedelta

Els bessons gironins Albert i Víctor Martín han creat el projecte Spacedelta per potenciar un segment a internet que als Estats Units té molt èxit. I amb un target molt clar: “El teu web propi, sense complicacions”. Els creadors de Twitxr (una idea brillant per promoure els microblocs amb les fotos amb el mòbil), que tenen la seu al Parc de la UdG, aposten per comercialitzar un servei en línia que permet a l’usuari que pugui tenir la seva pàgina web de manera molt pràctica i sense la necessitat de tenir coneixements tècnics sobre blocs, webs i internet. La iniciativa va dirigida per al gran públic ara que s’ha consolidat internet en la societat per la seva penetració en les llars, empreses i organitzacions.

Spacedelta s’adreça a les pimes, entitats, comerços o autònoms que vulguin tenir una presència a la xarxa i no desitgen fer una gran inversió econòmica en temps de recessió. Per aquest motiu, el projecte d’aquests emprenedors gironins ofereix un servei que conté tot aquest pac: disseny, allotjament, domini, correu electrònic, posicionament en els buscadors… Una idea global que intenta que el client es pugui alliberar de tota la complexitat que suposa crear i mantenir un web en propietat per un preu mensual de 19,99 euros.

Música / Sandra # Litus

José Tomás, Garzón i les consultes

La tercera onada de les Consultes sobre la independència han tornat a deixar el got mig ple: alguns celebren el 20% de participació -són molt bons resultats i per la satisfacció de la gran feina feta- i d’altres se’n alegren del que consideren un pobre registre -des de la distància i l’immobilisme-. Entre aquesta dicotomia s’han celebrat les consultes en ciutats tan importants com Girona, Olot, Manresa i Lleida i això és el més estimulant per als qui pensem que cal valorar aquesta iniciativa per l’esperança que ha generat. Al marge dels partits polítics, aquesta invitació que provoca l’activisme perquè la societat participi en una votació que, per molt que no sigui vinculant, és estimulant perquè dóna veu perquè es pugui representar les aspiracions del poble català. Lògicament, els qui pensem en les consultes com a bona referència és lògic que encara desitgem més i suposi un desànim el 14% de Lleida. Però s’ha fet feina i se’n farà més.

I mentre aquest matí, aquesta era la notícia del dia a Catalunya en dues emissores de ràdio d’àmbit espanyol han obert els informatius amb l’estat de salut del torero José Tomás i el nou enfrontament -un més- entre el PSOE i el PP sobre la polèmica que genera el jutge Garzón. I és clar, tot seguit, tocava “maltractar” les consultes a Catalunya i riure’s de les aspiracions dels independentistes amb un 20% de participació. Entre aquestes notícies tan representatives -amb l’afegit del silenci d’altres mitjans catalans-, em quedo amb el “ladran, luego cabalgamos” i amb l’esperit de veure el got i la botella per anar omplint. “Y desacomplejados amigo Sancho”.

Música / Anem # Roger Mas

Roses acull el primer seminari Propaganda

El Teatre de Roses acollirà el seminari PROPAGANDA, que es vol convertir en la trobada de referència a Catalunya sobre la comunicació institucional. Aquest projecte és idea del consultor figuerenc Pau Canaleta i se celebrarà els propers 7 i 8 de maig. Segons el mateix Canaleta, “Propaganda neix amb l’objectiu d’ajudar a tota aquella persona que tingui la responsabilitat de comunicar una institució -pública o privada- a veure noves maneres de millorar la comunicació de la institució”. En aquesta primera edició hi participaran ponents com Ignacio Ramonet, Xavier Oliver, Marçal Moliné, Jaume Duch, Antoni Gutiérrez-Rubí, Toni Puig, Daniel Ureña, Víctor Curto i Jordi Fortuny.

Un bon espai de trobada, que neixarà a l’Alt Empordà, i que intentarà aportar idees, reflexions i un nou diàleg sobre cap a on va la comunicació institucional i, sobretot, noves fórmules de comunicar una institució i de relacionar-se amb els ciutadans. En aquest procés, les noves tecnologies, les xarxes socials, les marques institucionals hi tenen molt a veure. Aquest projecte m’agrada perquè omple un buit que estava descobert a nivell català i també estatal, i està enfocat per a totes les persones que tenen la responsabilitat de comunicar en una institució així com professionals del món del periodisme, relacions públiques i publicistes.

Música / Temps o Rellotge #  Sanjosex

Va “saltant” el PP més sicilià

El PP comença a treure les pomes podrides del cistell de l’aparell després dels escàndols de corrupció. Ho intenta fer amb elegància i sense que resulti esquitxada la cúpula popular, però el “mal” ja està fet i des de fa uns anys. Aquests tipus de personatges, amb peculiars sobrenoms tan sicilians com “Don Vito”, cohabitaven dins del partit però al marge de la política. S’ocupaven de l’altra gestió, especialment les infraestructures, i fer que tot el procés del Pla B sortís bé dins del radi d’acció d’on es governava, amb l’evident connexió Madrid-València. De fet, a més gran o petita escala, de personatges com “el Bigotes” n’han circulat forces per complir amb els encàrrecs oportuns perquè després tot el puzle encaixés.

Ara, és el PP qui n’ha de pagar les conseqüències amb dimissions inevitables i que, amb vista el propi aparell, encara ens intentin voler fer creure que Don Mariano controla els “tempos” alhora d’utilitzar el bisturí. Acaben de “saltar” el senador Luis Bárcenas i el diputat Jesús Merino, però no podem “comprar” aquesta gran injustícia amb l’ús de la gestió pública. Per molt que s’intenti llançar aquest missatge, la política, per desgràcia, perd transparència i credibilitat per culpa de trames com la del “Gürtel” i personatges tan sicilians.

Música / Ragazzo della via Gluck  # Adriano Celentano

PD: Curiós el cas del creador de la Wikipedia, que a causa del núvol volcànic viatjarà amb autobús i n’editarà vídeos a YouTube.

Saloufest = 5 milions

El balanç del Saloufest ja té una xifra final: 5 milions d’euros. I això en període de crisi i quan el turisme global se’n resenteix. És un bon resultat econòmic per als empresaris que aposten per aquesta trobada de joves universitaris britànics a l’inici de la primavera, amb l’arribada de més de 8.000 clients potencials a baix cost. A banda de la polèmica que s’ha generat a Salou pel model turístic que s’ha definit a la ciutat, està clar que s’ha complert l’objectiu d’amortitzar la nova seu de la festa -iniciada el 2002- d’aquests joves amb ganes de diversió. La costa catalana, gràcies al seu entorn, pot presentar una oferta molt variada per intentar atraure visitants tot l’any i pot intentar ser competitiva en qualsevol registre: des del turisme destinat a joves estudiants, amb les conqüències que se’n poden derivar, a turistes de classe alta que arribin amb un creuer de luxe. Tot és qüestió del reclam que es promocioni des dels municipis (valoració de Pere Granados) o la pròpia Generalitat (visions d’Huguet i Montilla).

En el cas de Salou, la ciutat ha definit una oferta, clara i pràctica per intentar amortizar un període de l’any que no és fàcil ocupar. S’ha tingut el mèrit de rendibilitzar-la a causa de trencar l’estereotip habitual d’apostar pel turisme familiar. I ha tingut un preu per les conseqüències que s’han originat per l’allau de crítiques i queixes. I un rendiment, tal com també passa a  Calella i Lloret de Mar. I és que com sempre alhora de passar comptes, per als catalans i, en aquest cas els salouencs, “la pela és la pela”.

Música / El Presente # Julieta Venegas

La “bombolla” futbolística

La bombolla immobiliària va esclatar després d’alguns anys d’excessives especulacions. Era d’esperar, però va acabar tenint un final per la crisi que es va originar el 2007. A inicis del 2000 semblava que el preu de l’habitatge podria arribar a no tenir límits però, finalment, va arribar el fre a tant descontrol urbanístic. El mateix està passant fa anys amb el futbol professional, tot i que ara s’ha accentuat per la mateixa crisi que fa inviable poder mantenir segons quines estructures sense un gran patrocinador o bé l’atreviment de directius que han provocat un enorme endeutament als clubs. I el problema en general ja no és només per al futbol de primer nivell sinó per a l’esport professional en general, a causa de les dificultats econòmiques en què es troba en aquests moments per intentar mantenir-se.

És l’AFE qui ha anunciat que els jugadors aniran a la vaga en la jornada 33 de les lligues de primera (BBVA) i segona (Adelante) sinó s’arriba a un “gran pacte” del futbol espanyol. L’objectiu de la mesura és per demanar que es “garanteixi en el futbol professional l’estabilitat esportiva i financera de la competició”. Els jugadors, com a professionals que són, corporativament demostren que estan en una situació límit pels grans deutes que acumulen els clubs en els seus pagaments. I no és cap sorpresa, ja que fins i tot quan l’economia global es trobava en els millors cicles de les últimes dècades, els clubs tenien deutes amb els sous i primes dels jugadors.

I l’alarmant situació actual no fa res més que confirmar visions necessàries i encertades com les de l’empresari Jean-Michel Aulas, president de l’Olympique de Lió, just abans de l’enfrontament de la Lliga de Campions amb el Real Madrid: “El futbol viu en una bombolla especulativa que està per esclatar .” I és cert, l’únic destí final de les bombolles és acabar per rebentar-se.

Música / No Surprises # Radiohead