El balanç del Saloufest ja té una xifra final: 5 milions d’euros. I això en període de crisi i quan el turisme global se’n resenteix. És un bon resultat econòmic per als empresaris que aposten per aquesta trobada de joves universitaris britànics a l’inici de la primavera, amb l’arribada de més de 8.000 clients potencials a baix cost. A banda de la polèmica que s’ha generat a Salou pel model turístic que s’ha definit a la ciutat, està clar que s’ha complert l’objectiu d’amortitzar la nova seu de la festa -iniciada el 2002- d’aquests joves amb ganes de diversió. La costa catalana, gràcies al seu entorn, pot presentar una oferta molt variada per intentar atraure visitants tot l’any i pot intentar ser competitiva en qualsevol registre: des del turisme destinat a joves estudiants, amb les conqüències que se’n poden derivar, a turistes de classe alta que arribin amb un creuer de luxe. Tot és qüestió del reclam que es promocioni des dels municipis (valoració de Pere Granados) o la pròpia Generalitat (visions d’Huguet i Montilla).

En el cas de Salou, la ciutat ha definit una oferta, clara i pràctica per intentar amortizar un període de l’any que no és fàcil ocupar. S’ha tingut el mèrit de rendibilitzar-la a causa de trencar l’estereotip habitual d’apostar pel turisme familiar. I ha tingut un preu per les conseqüències que s’han originat per l’allau de crítiques i queixes. I un rendiment, tal com també passa a  Calella i Lloret de Mar. I és que com sempre alhora de passar comptes, per als catalans i, en aquest cas els salouencs, “la pela és la pela”.

Música / El Presente # Julieta Venegas

És curiós veure aquests dies com cafès, terrasses i restaurants de la Costa Brava Centre presenten una bona imatge de clients, tot i parlar-se tant de la crisi. No es respira l’ambient de recessió sinó la sensació d’un estiu més, encara que ja queda menys d’un mes pel considerat setembre “terrífic”. O sigui: quan comenci a produir-se encara més la davallada econòmica i uns registres d’encara més atur. Però, de moment, la imatge del retrat és esperançadora a l’espera de les dades finals, que òbviament seran inferiors a les registrades en l’època de la bombolla immobiliària.

És també un temps de canvi i alguns empresaris del sector de la restauració ho comencen a entendre. Cal tornar a la mentalitat de temps enrere i guanyar-se el client i no deixar l’atenció a mans de qualsevol persona acabada d’arribar al país. Aquesta visió restava punts tot i el conformisme general a causa de la bonança. A banda del factor de la qualitat, un exemple és el bon servei, amb professionals que entenguin la seva professió i sàpiguen tractar al client com es mereix. És agradable sentir-se ben tractat i no és cap excusa que els professionals que es dediquen a l’hoteleria siguin, en general, els més mal pagats. Sempre hi ha la màxima fàcil del “torni vostè demà”. Amb qualitat i un bon servei sempre serà més fàcil, ja que l’entorn és impagable tot i les constants desgràcies urbanístiques que algun dia haurien de tenir culpables.

Música / Celebration # Kool & The Gang