Arxiu d'etiquetes: Corrupció

Felix Millet: cada vegada més sol

Fèlix Millet està cada vegada més sol. No em sorprèn que el seu advocat, Pau Molins, hagi renunciat a la seva defensa després d’onze mesos d’esclatar el cas del Palau de la Música. Per molt que Molins sigui un gran penalista és un contrasentit que en aquest moment del procés judicial, amb el seu client en presó provisional, prefereixi tirar la tovallola de la defensa. Molins té dret a respectar la confidencialitat del seu client però la renúncia denota que, fins i tot encara que sigui per motius estratègics, el cas se’ls ha escapat de les mans. Potser Millet no va explicar tot el que sabia al seu advocat,  potser no facilitava la màxima informació per  millorar la defensa, però el mecenes continua tenint l’ultima paraula, tot i que cada vegada està més sol.  És l’entorn de CiU que ha recomanat a Molins que deixi el cas? Són les mitges veritats de Millet? Són pressions d’alt nivell? Potser és que tot plegat serveix per respondre als interrogants del cas. I mentre la defensa recaurà ara en Mireia Astor, sòcia del bufet d’advocats de Joan Piqué Vidal, la resta ens continuem indignant amb aquest cas i les possibles connexions, mentre la sol·litud de Millet, encara que sigui com a pres privilegiat, està envoltada de silencis, temors i pressions.

Música / Don’t Wait To Long # Madeleine Peyroux

Va “saltant” el PP més sicilià

El PP comença a treure les pomes podrides del cistell de l’aparell després dels escàndols de corrupció. Ho intenta fer amb elegància i sense que resulti esquitxada la cúpula popular, però el “mal” ja està fet i des de fa uns anys. Aquests tipus de personatges, amb peculiars sobrenoms tan sicilians com “Don Vito”, cohabitaven dins del partit però al marge de la política. S’ocupaven de l’altra gestió, especialment les infraestructures, i fer que tot el procés del Pla B sortís bé dins del radi d’acció d’on es governava, amb l’evident connexió Madrid-València. De fet, a més gran o petita escala, de personatges com “el Bigotes” n’han circulat forces per complir amb els encàrrecs oportuns perquè després tot el puzle encaixés.

Ara, és el PP qui n’ha de pagar les conseqüències amb dimissions inevitables i que, amb vista el propi aparell, encara ens intentin voler fer creure que Don Mariano controla els “tempos” alhora d’utilitzar el bisturí. Acaben de “saltar” el senador Luis Bárcenas i el diputat Jesús Merino, però no podem “comprar” aquesta gran injustícia amb l’ús de la gestió pública. Per molt que s’intenti llançar aquest missatge, la política, per desgràcia, perd transparència i credibilitat per culpa de trames com la del “Gürtel” i personatges tan sicilians.

Música / Ragazzo della via Gluck  # Adriano Celentano

PD: Curiós el cas del creador de la Wikipedia, que a causa del núvol volcànic viatjarà amb autobús i n’editarà vídeos a YouTube.

El torn judicial de Jaume Matas

Avui és el dia que ha de comparèixer l’expresident de les Illes davant la justícia pel cas Palma Arena. Els escàndols de corrupció no deixen de saccejar la política mallorquina i al mateix temps, en els darrers anys, s’han centrat en el litoral mediterrani: des de Marbella, passant pel País Valencià, i fins a Catalunya. I mentre Jaume Matas ha de declarar aquest matí davant del jutge José Castro, la direcció del PP ja va mirar ahir cap un altre costat alhora que va avisar que si hi ha proves evidents de prevaricació serà apartat del partit, tot i que ara Matas ja s’ha desvinculat de la política activa perquè resideix a Nova York i treballa com a assessor per a PricewaterhouseCoopers. Mentre la crisi no deixa de passar factura al govern socialista -a Zapatero  li va faltar molt més convenciment en l’entrevista a TV3-, els escàndols de corrupció continuen qüestionant els mandats dels presidents autonòmics del PP.

I els casos en els quals es troba afectat l’exministre del PP no són pocs: prevaricació, suborn, apropiació indeguda, malversació, falsedat documental, tràfic d’influències, blanqueig de capitals, delicte fiscal i electoral. Tot apunta que Matas, com a mínim, no podrà abandonar l’Estat i haurà de lliurar el passaport.  Per tant, no podrà tornar a la feina durant una llarga temporada. A més, es parla de fiances milionàries -el seu entorn ja ha avisat que ha preparat els diners-, tant penal com civil, que superarien així les de Maria Antònia Munar.

Música / Smooth # Carlos Santana & Rob Thomas

PD: Laporta torna a demostrar fins on pot arribar el Laportisme: abandona Godall per pactar a l’ombra amb Soriano, volia Sala i Martín, i ara aposta per Ferrer.

PD2: Zapatero, tal com va demostrar amb l’entrevista amb la Terribas, només creu en Catalunya com a comunitat autònoma.

El “crash” de la política catalana

Costarà pair aquesta “Operació Pretòria”. La política catalana intenta no prendre mal i entre tots arriba el moment de “no tirar de la manta” per no perjudicar-se més entre un i altres i per no empetitir encara més un país tan petit. Hi ha molt més del que ha sortit a la llum pública, la majoria dels polítics en són conscients, i la societat, també. Però vist per la pròpia classe política és obvi que pensin que tampoc cal generalitzar ni qüestionar el sistema “quan a tots ens ha anat tan bé”. Però no hi estic d’acord. Després d’aquest “estat de shock”, és hora de reinventar-se, tornar a començar i no cal buscar altres comparacions, com ara amb la justícia -que també-, per avisar que potser no tot canviarà tan fàcilment.

Cal ser valents, afrontar les realitats, reconèixer que s’ha especulat amb l’administració pública i molt amb el diner públic, i que és necessari encetar una nova era, com ha passat amb tants altres apartats de la societat, per no viure del passat. D’acord que no es pot desmerèixer tant la política, ni els polítics però per avançar, poder mirar el futur amb garanties, pensar en les noves generacions i buscar la complicitat de la societat no cal preferir atacar per així defensar-se. Llei de partits i finançament de partits, amb la repercussió que pot tenir en el finançament de l’administració local -compte amb aquest tema-. Per exemple, què costen les estructures dels partits polítics? Són viables? Si es vol un canvi, més transparència i l’honor de gestionar l’administració i els diners públics, són necessaris altres mètodes, idees i valors per adaptar-se als nous temps.

L’Operació Pretòria, que és l’evidència del dòping de la política, passarà a la història mentre que la política, la democràcia i el país, no. Hi són. I no necessiten el dopatge per progressar. Tot al contrari. És hora de posar en valor aquella línia tan fina i subtil entre el bé i el mal quan es té el poder de gestionar.

Música / Lovers in Japan # Coldplay

Els “pretorians”, a la presó

Presó_Soto_Real

Bartomeu Muñoz, Lluís Prenafeta, Macià Alavedra, Luis García i Manuel Dobarco han estat empresonats per Garzón perquè se’ls acusa d’haver-se repartir més de 44 milions d’euros obtinguts per la requalificació d’operacions urbanístiques als ajuntaments investigats: Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. Poca broma amb aquesta realitat després d’anys de suspites. El jutge estrella de l’Audiencia Nacional sosté que els imputats formaven part d’”un grup organitzat” al voltant de l’ajuntament de Santa Coloma “amb ramificacions en altres localitats de Catalunya, Andorra, Suïssa, Gibraltar, Portugal, les illes Madeira i les Caiman”. El grup operava en aquests països –segons la resolució judicial– per blanquejar diners mitjançant “l’adquisició d’importants obres d’art”. Amb el famós Luigi com a testaferro, ja que s’ha embutxacat més de vuit milions d’euros. Aquestes quantitats aniran augmentat a mesura que avanci la investigació, segons la resolució. I si a la trama hi ha obres d’art pel mig, aquí encara, potser, diria que em falta algun nom. A Madrid, tenen el seu nom amb força creus.

I mentre això passa a l'”Operació Pretòria”, el procés judicial al voltant del “cas Palau de la Música” no deixa de ser sorprenent i entristidor per aconseguir que es faci justícia el més aviat possible: ara s’han filtrat les gravacions de les declaracions de l’expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, realitzades el 19 d’octubre. Mentre uns acaben empresonats a Soto del Real altres sembla que tenen, fins i tot, la barra de passejar-se per Barcelona i gaudir de la “nova” vida. Massa silencis, quan no és temps per mirar cap a un altre costat.

Música / Thank You Stars # Katie Melua

Les conseqüències del famós 3%

int-257830

L’Operació Pretòria és la demostració que la corrupció afecta al sistema. Si el Parlament esquiva aquest cas, si els partits polítics no investiguen a fons aquests escàndols i no exposen les “mans netes” és perquè tenen coses a amagar. És el moment de dir prou, denunciar-ho públicament, i no volem que la “cosa” es tapi entre tots per tranquil·litzar la gent: volem que es denunciï la corrupció, que no és res més que el símptoma d’una malaltia política molt més profunda del que sembla i que afecta al sistema el finançament de partits. El “cas Gürtel”, per exemple, més enllà de tot l’escàndol de diners en negre, la sospita és que el PP també es finançava a través d’aquest mecanisme. I ara passa el mateix a Catalunya, tot l’escàndol de corrupció és l’evidència que s’han detingut els “conseguidors” històrics del finançament de la sociovergència. O sigui, el sector negocis. I no és nou. És com evocar la famosa frase de l’expresident Maragall, amb el “problema del 3%”, i ja ho va dir dilluns l’expresident Pujol, quan va alertar sobre el cas Millet, alertant que si els partits s’ataquen, acabaran tots per prendre mal.

El problema és que tots els partits saben, per suposat, on pot arribar la política i fins on pot arribar la seva consciència i moral, a banda de la justícia. Però la llei, establerta dins la cultura mediterrània, gairebé mai acaba posant un polític a la presó, tot al contrari de la cultura anglosaxona. Quin polític corrupte hi ha a la presó? Perquè no ni hauria prou de tornar el diners. I el problema és que tots els partits saben que tenen militants locals, que són alcaldes ,i que els han de respectar, a banda de les maniobres que duen a terme, perquè obtenen grans resultats al seu municipi. I ara els ciutadans patim l’evidència d’aquesta corrupció a escala municipal i autonòmic, però que dóna la sensació que a escala global tampoc es pot salvar.

Per tant, si els partits es volen alliberar dels casos de corrupció i que no es generalitzi la política, el primer que han de fer és oferir credibilitat als ciutadans. I que cal una llei regeneradora, amb el suport de tots els partits, per començar amb la tolerància zero. Calen mesures dràstiques, encara que ningú hi surti guanyant i sigui l’hora de tothom comenci a perdre. Perquè sinó, el resultat serà encara més desafecció i menys vots, ja que el ciutadà l’única “arma” de protesta que té és el vot cada quatre anys. És molt preocupants que l’abstenció acabi provocant que després surtir el Berlusconi de torn i vengui que ell acabarà amb el sistema i salvant els partits. La solució i amb valentia, és una reforma profunda de la llei electoral i el sistema de finançament de partits. Fins que no tinguem aquesta nova categoria més ètica, transparent i menys cínica, no sortirem d’aquest espiral pervers basat en la negror d’uns diners públics inclosos dins el Pla B.

Música / Sympathy For The Devil # The Rolling Stones

El “cas Millet” fereix Catalunya

Sembla impensable tot el que ha passat amb una institució com el Palau de la Música amb l’escàndol que ha causat Fèlix Millet. La carta que avui publica La Vanguardia posa en evidència la fragilitat del nostre sistema i el mal que li poden causar alguns dirigents que, arribats a aquest nivell tan alarmant, destapen la caixa del trons. És imperdonable el que ha arribat a fer Millet com a president de la Fundació Oferó-Palau de la Música amb el desviament d’almenys 3,3 milions d’euros per a usos personals. I queden les conseqüències i l’esquitxada que pot provocar a l’àmbit general les gestions de les fundacions. I més encara quan, en un moment econòmic tan delicat com l’actual, els nostres governants, que no haurien d’oblidar mai l’afortunats que s’haurien de sentir, no donen exemple: i no és qüestió de congelar-se el sou sinó de saber estar al nivell a la vida personal i professional.

Millet ha comès un gran error, que no pot quedar enterrat amb el perdó públic i el retorn dels diners. A més, tampoc m’ha agradat quan ha tirat amb bala al món de la música, generalitzant amb les contractacions amb diners en negre, que òbviament existeix i existirà. Però al mateix temps hi ha molta gent que, des de gairebé l’anonimat, empeny Catalunya perquè cada dia sigui millor i molts gestors públics que amb els mínims recursos intenten organitzar esdeveniments que prestigin la seva entitat. I Millet, tot i la seva experiència i reconeixement, ha demostrat el mal que alguns poden fer als pocs emblemes que fan lluir el nostre país. Mal llegat.

Música / Motorway # Anni B Sweet