Acaba de sortir l’Informe de Competitivitat Global 2010-2011, elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial (FEM), i l’Estat espanyol no surt ben parat en caure nou llocs de la llista mundial: en només un any de diferència ha passat de ser el 33 al 42 del rànquing. Aquesta previsible davallada en la classificació és per una percepció més negativa dels mercats laboral i financer del global espanyol. Sempre que veig aquestes estadístiques internacionals sobre els indicadors de competivitat penso en com estaria Catalunya com a país i com estaria Espanya sense Catalunya. I no és per buscar comparacions sobre la rivalitat governamental sinó per tenir indicadors fiables de com estem, com a territori, competitivament a nivell mundial. És només una impressió però si Espanya està amb 4,49 punts a l’estudi i no pot superar països com Tuníssia, Estònia, Oman, Polònia, Xipre i Puerto Rico, entre altres, no imagino Catalunya tan avall en el rànquing mundial. Per cert, Xina és el 27 i l’Índia el 51, però s’espera una ascensció meteòrica. I ja no és una casualitat: Suïssa es manté com a número 1 per segon any consecutiu, mentre que els Estats Units, després de perdre el lideratge el 2009, cauen dos llocs i els superen Suècia i Singapur.

Música / Black & Blue # Miike Snow 

PD: Dues programacions que coincideixen en l’espai temps: Temporada Alta i el Festival de Jazz de Girona.

PD2: Iniciativa pionera: El Guardian convida blocaires científics a formar part d’una xarxa i els remunera.